Poc abans de la mitja nit del 28
al 29 de març de 1939, eixia del port d'Alacant amb destí a Orà, a l'Algèria
francesa, i sota el comandament del capità Archibald Dickson, el Stanbrook, un
vell vaixell de càrrega anglès dedicat majoritàriament al transport de carbó i
que eixa nit va evacuar en dramàtiques condicions als darrers republicans
espanyols que aconseguiren embarcar cap a l'exili.
Al port d'Alacant quedaren
atrapats milers de republicans que foren empresonats immediatament pels
feixistes que, incomplint una vegada més els seus acords i juraments, impediren
acostar-se a quatre mercants, un britànic i tres francesos, per acabar
l'evacuació...
"Se abre un largo y oscuro
período en el que el caudillo de los vencedores va a seguir matando. No
necesita que haya combates para hacerlo. Le basta con mantener en vigor el
estado de guerra, con toda su parafernalia justiciera, hasta 1948. Las fuerzas
fascistas ajusticiarán entre 1936 y 1943 a más de ciento cincuenta mil
personas. Más de lo que las tropas de Franco han matado en el frente en tres
años de guerra". (El arte de matar. Jorge M. Reverte)
Esta fou una claudicació més de
França, Gran Bretanya i Estats Units que amb la seua política de no intervenció
desarmaren a la República i la deixaren sola davant el totalitarisme nazi de
Hitler i Mussolini, pensant que ells podrien lliurar-se dels seus atacs. La
República corregué la mateixa sort que Aústria, Txecoslovàquia i Polònia fins
que els tocà el torn a d'ells.
Justo Arcos Sánchez, de 30 anys
obria la llista oficial d'embarcament amb el número 1, i el llistat el tancava
Nemesio Rico Rico, de 42 anys, que era el “passatger” nº 2638 ( Anales de la
Història Contemporànea. Universidad de Múrcia. 1983, Juan Bautista Vilar).
Aquesta xifra de persones, que
omplien de gom a gom el vaixell com queda immortalitzat a la foto d'arribada, i
que l'escoraren perillosament a babord al llarg de tota la travessia, encara es
ampliada a gairebé tres mil viatgers segons altres fonts.
En eixir el barco, encara hi
hagué gent que es tirà a l'aigua —conta Hèlia González— «Nadan con rabia. Solo
dos llegan a ganar el barco. Otros , muchos, impotentes, mezclan sus lágrimas
con el agua helada.»
I encara més, l'aviació feixista
bombardejarà gairebé a cegues la bocana del port per impedir la sortida però al
Stanbrook sols arribà algun ruixat d'aigua, esguits d'aquelles explosions.
Arribats al mar oberta el capità canvià el rumb inicial i despistà als avions
franquistes... vint-i-dues hores després arribaven al port de Mers el-Kebir, un
port militar a uns pocs kms d'Orà.
Helia Gonzalez, la passatgera nº
2277, tenia sis anys quan embarcà i al seu llibre “Desde la otra orilla.
Memorias del exilio” (Edit. Frutos del Tiempo. Elx), conta els moments de l'arribada:
« A las mujeres mayores, a las
madres con sus hijos nos hicieron bajar a tierra. Nos quedamos sin papá. En mi
cuerpo agotado, mis ojos únicamente seguian vivos para fijar-se en las gentes,
en las cosas. Estaba tan cansada que pronto cedí a la separación.
Algo me hizo reaccionar. Era un
aroma olvidado. Un olor reconfortante. Tuve que verlo para recordar. En
improvisadas mesas hechas con largos tableros sobre trípode, abundantes
rebanadas de pan recién horneado y leche con azucar dispuestas para sernos
distribuidas. Hasta allí nos condujeron. El ánimo del triste cortejo se trocó
en sorpresa, luego en incertidumbre, y, al ver que todos esos manjares nos
estaban destinados, en explosión de alegria.»
Helia encara viu a Elx, amb la
seua germana Alícia, una altra xiqueta de l'Stanbrook, i ambdues força
il·lusionades en refer aquest Viatge-Homenatge a la Memòria Republicana amb
motiu del 75 aniversari del final de la guerra i de la seua arribada a Algèria.
Volem conèixer a totes les
persones que visqueren i encara poden contar este viatge. Volem conèixer
Algèria, el país d'acollida i visitar els llocs on visqueren. Volem que els
estudiosos ens donen més informació. Volem que es conega la història i que no
quede només l'oblit o la versió dels vencedors, en este cas, la versió dels
feixistes.
Hem creat un grup de treball per
oferir-vos un viatge que reproduïsca i commemore l'Odissea dels passatgers del
Stanbrook 75 anys després. També presentarem estudis d'investigació dels
darrers dies de la República mitjançant la celebració de conferències,
exposicions, documentals i l'edició d'un llibre amb tos els materials.
Volem celebrar com a actes
centrals del projecte un “Concert Popular de la Memòria” a Orà amb músics de
les dues ribes de la Mediterrània i finalment i d'acord amb les autoritats
d'Algèria, instal·lar un monument on elles determinen per honorar la Memòria
Republicana i la germanor de la població d'Algèria en aquells difícils anys.
(Tot açò per a els mesos de març i
abril de 2014.
Vosaltres podeu participar —i és
molt important— amb la vostra preinscripció per al viatge (eixida el 28 de març
i tronada el 2 d'abril en principi) que obrirem en unes setmanes i del qual vos
donarem complida informació, per tal de tindre una idea sobre el vaixell a llogar
entre 500 i 1200 persones.)
Noves dates: Si heu seguit les nostres notícies us adonareu que la sobtada convocatòria d'eleccions presidencials a l'Algéria deixà en solfa el nostre projecte de viatge que coincidia plenament amb bell mig de la campanya electoral. Finalment l'ambaixada d'Algèria a Madrid ens ha comunicat el vist i plau del governament d'Algèria per al nostre viatge i estem estudiant les dates més adients que ja comunicarem personalment al tots els preinscrits i ho farem públic al nostre bloc. perdoneu les molèsties alienes i dir-vos que la Comissió Stanbrook continua treballant en el projecte.
Com podeu ajudar-nos?
Noves dates: Si heu seguit les nostres notícies us adonareu que la sobtada convocatòria d'eleccions presidencials a l'Algéria deixà en solfa el nostre projecte de viatge que coincidia plenament amb bell mig de la campanya electoral. Finalment l'ambaixada d'Algèria a Madrid ens ha comunicat el vist i plau del governament d'Algèria per al nostre viatge i estem estudiant les dates més adients que ja comunicarem personalment al tots els preinscrits i ho farem públic al nostre bloc. perdoneu les molèsties alienes i dir-vos que la Comissió Stanbrook continua treballant en el projecte.
Com podeu ajudar-nos?
Col·laborant econòmicament a la
realització del monument i dels actes del projecte; participant en les
conferències i exposicions que es faran en març i abril; enviant les vostres
col·laboracions, records, vivències, fotos, documents, informació... tot allò
que estiga al vostre abast sobre l'Stanbrook i els camps d'internament
d'Algèria.
Ara mateix: si sou una
associació, fundació , institució,... enviant un acord d'adhesió al projecte i
particularment, enviant-nos les vostres dades i dient-nos en que vos agradaria
col·laborar.
Comissió de treball “Operació Stanbrook:
Homenatge a la Memòria Republicana”
Homenatge a la Memòria Republicana”
Presentación
Poco antes de la media noche del 28 al 29 de
marzo de 1939, salía del puerto de Alicante con destino a Orán, en la Argelia
francesa, y bajo el mando del capitán Archibald Dickson, el Stanbrook, un viejo
carguero inglés dedicado mayoritariamente al transporte de carbón y que esa
noche evacuó en dramáticas condiciones a los últimos republicanos españoles que
consiguieron embarcar hacia el exilio.
En el puerto de Alicante quedaron atrapados
miles de republicanos que fueron encarcelados inmediatamente por los fascistas
que, incumpliendo una vez más sus acuerdos y juramentos, impidieron acercarse a
cuatro mercantes, uno británico y tres franceses, para terminar la evacuación.
"Se abre un largo y oscuro periodo en el que el caudillo de los
vencedores va a seguir matando. No necesita que haya combates para hacerlo. Le
basta con mantener en vigor el Estado de Guerra, con todo el apoyo de la
parafernalia justiciera hasta 1948. Las fuerzas fascistas ajusticiaron entre
1936 y 1943 a más de ciento cincuenta mil personas. Más de lo que las tropas de
Franco mataron en el frente en tres años de guerra"[1].
Esta fue una claudicación más de Francia, Gran
Bretaña y Estados Unidos que con su política de no intervención desarmaron a la
República y la dejaron sola ante el totalitarismo nazi de Hitler y Mussolini,
pensando que ellos podrían librarse de sus ataques. La República corrió la
misma suerte que Austria, Checoslovaquia y Polonia hasta que les tocó el turno
a ellos.
Justo Arcos Sánchez, de 30 años abría la lista
oficial de embarque con el número 1, y el listado lo cerraba Nemesio Rico Rico,
de 42 años, que era el "pasajero" n º 2,638[2].
Esta cifra de personas, que llenaban a rebosar el barco, como
queda inmortalizada en la foto de llegada, y que lo escora peligrosamente a
babor a lo largo de toda la travesía, se verá ampliada a casi tres mil
viajeros, según otras fuentes.
Al salir el barco, aún hubo gente que se tiró
al agua - cuenta Helio González-
«Nadan con rabia. Solo dos llegan a ganar el barco. Otros muchos, impotentes, mezclan
sus lágrimas con el agua helada. »
Y aún más, la aviación fascista bombardeará
casi a ciegas la bocana del puerto para impedir la salida, pero por suerte al
Stanbrook sólo se vio salpicado de agua por aquellas explosiones. Llegados al mar
abierto, el capitán cambió el rumbo inicial para despistar a los aviones
franquistas ... veintidós dos horas después llegaban al puerto de Mers el-Kebir,
una base militar a pocos kilómetros de Orán.
Helia González, la pasajera n º 2277, tenía
seis años cuando embarcó y en su libro "Desde la otra orilla.[3], cuenta los momentos de la
llegada: Memorias del exilio"
«A las mujeres mayores, a las madres con hijos nos hicieron
bajar a tierra. Nos quedamos sin padres. En mi cuerpo agotado, mis
ojos únicamente seguían vivos para fijarme en las gentes, en las cosas. Estaba tan cansada que pronto cedí a la separación.
Algo Me hizo reaccionar. Era un
aroma olvidado. Un olor reconfortante. Tuve
que verlo para recordar. En improvisadas mesas hechas con largos tableros
sobre trípode, abundantes rebanadas de pan recién horneado y leche con azúcar
dispuestas para sernos distribuidas. Hasta allí nos
condujeron. El
ánimo del triste cortejo se tornó en sorpresa, luego en incertidumbre, y, al
ver que todos esos manjares eran destinados para nosotros, en explosiones de
alegría. »
Helia aún vive en Elche, con su hermana Alicia,
otra niña del Stanbrook, y ambas están ilusionadas en hacer este viaje-homenaje
a la Memoria Republicana con motivo del 75 aniversario del final de la guerra y
de su llegada a Argelia.
Queremos conocer a todas las personas que vivieron y todavía
pueden contar este viaje.
Queremos conocer Argelia, el país de acogida, y visitar los lugares
donde vivieron.
Queremos que los estudiosos nos den más información.
Queremos que se conozca la historia y que no quede sólo el olvido,
o la versión de los vencedores, en este caso, la versión de los fascistas.
Hemos
creado un grupo de trabajo para ofrecer un viaje que reproduzca y conmemore la
odisea de los pasajeros del Stanbrook 75 años después. También
presentaremos estudios de investigación de los últimos días de la República
mediante la celebración de conferencias, exposiciones, documentales y la
edición de un libro con todos los materiales.
Queremos celebrar como actos centrales del
proyecto un "Concierto Popular de la Memoria" en Orán con músicos de
las dos orillas del Mediterráneo, y finalmente y de acuerdo con las autoridades
de Argelia, instalar un monumento para honrar la Memoria Republicana y la
hermandad de la población de Argelia en aquellos difíciles años.
Ustedes pueden participar y por ello es muy importante su preinscripción para
el viaje (salida el 28 de marzo y regreso el 2 de abril) que abriremos en unas
semanas y del que daremos cumplida
información.
Nuevas fechas: Si habeis seguido nuestras noticias sbreis que la repentina convocatoria de elecciones presidenciales en Argelia dejó en solfa nuestro proyecto de viaje que coincidía plenamente con la campaña electoral. Finalmente la embajada de Argelia en Madrid nos ha comunicado el visto bueno de la gobernanza de Argelia para nuestro viaje y estamos estudiando las fechas más adecuadas que ya comunicaremos personalmente al todos los preinscritos y lo haremos público en nuestro blog. Perdonad las molestias y deciros que la Comisión Stanbrook continúa trabajando en el proyecto.
Como nos podeis ayudar?
Colaborando
económicamente en la realización del monumento y de los actos del proyecto;
participando en las conferencias y exposiciones que se realizarán en marzo y
abril; enviando sus colaboraciones, recuerdos, vivencias, fotos, documentos,
información, etc,
todo lo que esté a su alcance sobre el Stanbrook y los campos de internamiento
de Argelia.
Nuevas fechas: Si habeis seguido nuestras noticias sbreis que la repentina convocatoria de elecciones presidenciales en Argelia dejó en solfa nuestro proyecto de viaje que coincidía plenamente con la campaña electoral. Finalmente la embajada de Argelia en Madrid nos ha comunicado el visto bueno de la gobernanza de Argelia para nuestro viaje y estamos estudiando las fechas más adecuadas que ya comunicaremos personalmente al todos los preinscritos y lo haremos público en nuestro blog. Perdonad las molestias y deciros que la Comisión Stanbrook continúa trabajando en el proyecto.
Como nos podeis ayudar?
Ahora mismo ya: si es una asociación, fundación, institución, enviando una adhesión al proyecto, o bien a nivel
individual enviándonos sus datos y proponiéndonos de qué manera les gustaría
colaborar.
Comisión de trabajo "Operación
Stanbrook:
Homenaje a la Memoria Republicana
Peu après
le minuit du 28 au 29 mars, 1939 sortait du port d’Alicante à destination d’Oran,
dans l’Algérie française, sous le commandement du capitain Archibald Dickson,
le Stanbrook, vieux cargo charbonnier anglais, lequel cette nuit-là évaqua dans
des conditions dramatiques les derniers républicains espagnols qui réussirent à
s’embarquer vers l’exil.
Des
milliers de républicains restèrent attrapés au port d’Alicante car les facistes,
manquant encore une fois à leurs accords et serments, avaient empêché d’entrer
au port les quatre vaisseaux, un britanique et trois français, qui devaient
finir l’évacuation. Ces milliers républicains
furent immédiatement incarcérés.
“Une longue et sombre période s’ouvre dans laquelle le caudillo des vainqueurs va continuer à
tuer. Il n’a pas besoin/ Aucun besoin pour lui de combats pour le faire, il lui
suffit de tenir en vigueur l’État de Guerre: Les forces facistes exécutèrent entre
1936 et 1943 plus de cent cinquante mille personnes “
Ce fut
encore une autre soumission de France, Grande Bretagne et EEUU qui avec leur
politique de non-intervention désarmèrent la République en la laissant toute
seule face aux totalitarismes nazi de Hitler et Moussolini, dans l’espoir de
pouvoir échapper à leurs attaques.
Justo
Arcos Sánchez, de 30 ans, fut le premier de la liste officiel d’embarquement et Nemesio Rico Rico, de
42 ans fut le dernier avec le nº 2.638.
Ce
chiffre de personnes débordait le vaisseau, tel qu’on peut remarquer sur la
photo d’arrivée, en le faisant s’incliner dangereusement à bâbord tout le long
de la traversée.
Après le
depart du vaisseau il y eut encore de gens qui le suivirent à la nage pour l’atteindre.
D’après Helia González:”Ils nagent pleins de rage. Seulement deux personnes y réussirent.
Beaucoup d’autres, impuissants, fondent
leurs larmes avec l’eau glacée”.
Et en plus, l’aviation faciste bombardera
Presque en aveugle l’embouchure du port pour empêcher le depart du Stanbrook,
mais par chance, il ne fut pas attaint. Arrivés à mer ouverte, le capitain
changea la direction initial pour
tromper les avions franquistes. Après vingt-deux heures, ils arrivèrent au port
de Mers el-Kebir, un port militaire à quelques kilomètres d’Oran.
Helia
González, la passagère nº 2277, n’avait que six ans quand elle s’embarqua et
dans son libre “Desde la otra orilla. Memorias del exilio”, raconte le moment
de l’arrivée:
Les femmes âgées , les mères avec leurs
enfants fûmes mis à terre et séparés de nos pères, mais j’étais tellement épuisée
que j’acceptai rapidement cette séparation
Quelque chose me fit réagir. C’était un
arôme oublié, une odeur reconfortante mais j’ai dû le voir pour le reconnaître.
Sur quelques tables de fortune, on voyait
des abondantes tranches de bon pain et du lait sucré En apprenant que
tout cela était pour nous, nos états d’âme devinrent des explosions de joie.
Helia vit encore à Elche
avec sa soeur Alicia, une enfant aussi du Stanbrook, et toutes les deux rêvent
de faire ce voyage- hommage à la Mémoire Republicaine / de la République pour
commémorer le 75 anniversaire de la fin de la guerre et de leur arrivée en Algérie.
Nous
voulons connaître tous les gens qui vécurent l’expérience du Stanbrook et
peuvent encore la raconter. Nous souhaitons aussi que les étudieux nous donnent
plus d’information et que l’histoire vécue ne tombe pas dans l’oubli ni qu’elle
ne soit racontée que par les vainqueurs .
Nous avons créé une Commission de
Travail pour offrir un voyage qui reproduise et commémore l’odysée du Stanbrook
75 ans après et pour cela nous présentons des dossiers d’étude sur les derniers
jours de la République , nous offrons des conférences, des
expositions etc et la parution d’un livre sur le thème.Nous voulons aussi célébrer
un “Concert populaire de la Mémoire” à Oran avec des musiciens des deux bords
de la Méditerranée et finalement, en accord avec les autorités algériennes,
dresser un monument pour honorer la Mémoire Républicaine / de la République et
la Fraternité du peuple algérien pendant ces années tellement difficiles et
tristes.
Tout cela aura lieu pendant les
mois de mars et d’avril du 2014.
Helia vit encore à Elche
avec sa soeur Alicia, une enfant aussi du Stanbrook, et toutes les deux rêvent
de faire ce voyage- hommage à la Mémoire
de la République pour commémorer le 75 anniversaire de la fin de la
guerre et de leur arrivée en Algérie.
Nous
voulons connaître tous les gens qui vécurent l’expérience du Stanbrook et
peuvent encore la raconter. Nous souhaitons aussi que les étudieux nous donnent
plus d’information et que l’histoire vécue ne tombe pas dans l’oubli ni qu’elle
ne soit racontée que par les vainqueurs .
Nous avons créé une Commission de
Travail pour offrir un voyage qui reproduise et commémore l’odysée du Stanbrook
75 ans après et pour cela nous présentons des dossiers d’étude sur les derniers
jours de la République , nous offrons des conférences, des
expositions, etc et la parution d’un
livre sur le thème.Nous voulons aussi célébrer un “Concert populaire de la Mémoire”
à Oran avec des musiciens des deux bords de la Méditerranée et finalement, en
accord avec les autorités algériennes, dresser un monument pour honorer la Mémoire de la République et la Fraternité du
peuple algérien pendant ces années tellement difficiles et tristes.
Tout cela aura lieu pendant les
mois de mars et d’avril du 2014.
Vous pouvez faire partie de ce
voyage : départ le 28 mars et retour le 2 avril . Il est très important pour
nous votre inscription à l’avance, votre aide économique pour la réalisation
du monument et d’autres projets , vos souvenirs, vos photos et vos
documents se rapportant au Stanbrook et aux champs d’internement en Algérie.
قليل
قبل منتصف ليلة 82
حتي
82
مارس
لعام 9292
, غادرت
ميناء ألكنت متجهة الي وهران,
الجزائر
الفرنسية,
تحت
قيادة الكابتين ارتشيبالد ديكسون,
Stanbrook , باخرة
شحن إنجليزية
قديمة
مخصصة لنقل الفحم,
التي
تم إخلاءها في ضروف مزرية,
لأواخر
الجمهوريين الإسبان
الذين
نجحوا في الوصول الي المنفي.
في
ميناء ألكنت,
حوصر
آلاف الجمهوريون و سجنوا علي الفور من
قبل الفاشيين الذين أخلوا
مرة
أخرى بالوعود و الإتفاقيات,
و
منع حتى أربعة تجار من الإقتراب منهم,
بريطاني
و ثلاثة
فرنسيين,
الى
ان تمت عملية الإجلاء.
"فتحت
فترة طويلة و مظلمة,
أين
زعيم المنتصرين واصل القتل من غير حاجة
الى القتال,
فيكفي
أنه يحافظ على حالة الحرب بكل الوسائل و
الطرق,
حتى
سنة 9292
. بين
9291
و
9299
أعدمت
القوات الفاشية أكثر من عدد الأشخاص
اللذين قتلوا على يد فرانكو في ثلاث
سنوات
الحرب."
)فن
القتل,
جورج
رفيرتي (.
كل
هذا كان سببه سياسات,
فرنسا,
بريطانيا
و الولايات المتحدة الأمريكية القائمة
على عدم
التدخل
و نزع السلاح,
و
وقوف الجمهورية وحدها أمام الشمولية و
نازية هتلر و موتسوليني,
مفكرين
بأنه بوسعها التصدي لهجماتهم.
عانت
الجمهورية نفس مصير النمسا,
تشيكوسلوفاكيا
و
بولندا
حتى جاء عليهم الدور.
خوست
آركوس سانتشيز ذو الثلاثين سنة,
فتح
القائمة الرسمية للمسافرين برقم 9
و
اغلقها
نميسيو
ريكو ريكو ذو الثانية و الأربعين ربيعا,
الذي
كان الراكب رقم 8192
) "حوليات
التاريخ
المعاصر",
جامعة
مورسيا,
9229 , خوان
باوتيستا بيلار(.
هذا
العدد من الأشخاص الذين ملؤوا
السفينة
إلى الحد الأقصى,
كما
خلد في صورة الوصول,
عدد
هؤلاء المسافرين يصل الى 9333
حسب
مصادر أخرى.
عند
خروج السفينة,
كان
هنالك أشخاص يقفزون في الماء-
تحكي
هيلية جونزاليس-
"يسبحون
بغضب,
إثنين
منهم فقط نجحوا في الوصول السفينة,
آخرون
كثيرون عجزوا,
إختلطت
دموعهم
بالماء
المثلج."
و
مازال الكثير,
الطيران
الفاشي كان يقصف بطريقة عمياء مدخل
الميناء,
لمنع
الخروج,
لكن
Stambrook
وصلها
فقط بعض تدفقات الماء,
الناجمة
عن التفجيرات.
وصولا
الى عرض
البحر,
غير
قبطان السفينة الوجة الأولية متعمدا
تضليل طائرات فرانكو...
بعد
اثنين و عشرون
ساعة
من الإبحار وصلت السفينة الى ميناء مرسى
الكبير,
و
هو ميناء عسكري يبعد بعدة
كيلومترات
عن وهران.
هيلية
جونزالس,
المسافرة
رقم 8822
التي
كانت تبلغ من العمر ستة سنوات,
في
كتابها "
من
الضفة
الأخرى.
ذكريات
من المنفى"
) طباعة
Frutos
del tiempo. Elche ( تروي
لحضات
الوصول:
النساء
المتقدمات في السن,
الأمهات
و الأطفال أنزلوناالى البر,
بقينا
من دون والدي,
في
جسدي
المنهك,
كانت
عيناي فقط على قيد الحياة,
لملاحظة
الناس و الأشياء,
كنت
متعبة جدا و سرعان
ما
فصلت.
"شيئ
ما جعلني أتفاعل,
كانت
رائحة منسية,
رائحة
مطمئنة.
كان
علي أن أرى حتى أتذكر,
على
طاولات
طويلة مرصوصة,
وافر
من شرائح الخبز الطازج,
و
الحليب مع السكر,
على
إستعداد
أن
توزع علينا,
ساقونا
حتى هناك.
تبدلت
الحالة المزاجية الحزينة عن غير يقين,
عند
رؤية كل
تلك
الأطباق متجهة إلينا,
لتتفجر
الفرحة"
هيلية
لا تزال تعيش بإيلشي,
معى
شقيقتها,
فتاة
أخرى من Stanbrook,
و
كلاهما تأملان
كثيرا
بإعادة تنسيق هذه الرحلة,
إجلالالا
للجمهوريين في الذكرى الخامسة و السبين
لنهاية
الحرب,
و
وصولهم الى الجزائر .
نود
أن نتعرف على الأشخاص الذين عايشوا الأحدث
و لا يزال بوسعهم سرد هذه الرحلة,
نود
أن
نتعرف
على الجزائر,
البلد
المضيف,
و
زيارة الأماكن التي عاشوا فيها,
نريد
من المجتهدين أن
يعطونا
المزيد من المعلومات,
نريد
أن نعرف بالتاريخ لكي لا يبقى في غياهب
النسيان,
أو
في
نسخة
المنتصرين,
في
هذه الحالة بالذات نسخة الفاشيين .
لقد
شكلنا مجموعة عمل لكي نقدم لكم رحلة لإعادة
إحياء مأساة مسافري Stanbrook,
لخمسة
و
سبعين سنة بعد,
سوف
نقدم أيضا الدراسات البحثية التي أقيمت
للجمهورية,
من
خلال
المؤمرات,
المعارض,
الأفلام
الوثائقية و تحرير كتاب يحوي على كل هذه
المواد .
نريد
يكون
كمحور
أساسي للمشروع "حفلة
للذاكرة الشعبية"
في
وهران معى موسيقيين من كلتا ضفتي
البحر
الأبيض المتوسط,
و
أخيرا ووفقا للسلطات الجزائرية سيتم
تنصيب نصب تذكاري على
شرف
ذاكرة الجمهوريين و أخوة الشعب الجزائري
في تلك السنوات الصعبة .
كل
هذا لشهري
مارس
و أبريل عام 8399
. أنتم
بإمكانكم المشاركة )مهمة
جدا(
بتسجيل
نفسكم في الرحلة
)خروج
82
مارس
,
وصول
38
ابريل,
مبدإيا(
الذي
سوف يفتح في غضون أسابيع قليلة,
و
نزودكم
بكل المعلومات,
لتكون
لديكم فكرة عن السفينة التي سوف نقوم
بإستأجارها )بين
500
الى
9833
شخص(.
نتعاون
ماديا لإنجاز النصب التذكاري و كل نشاطات
المشروع ,
المشاركة
في المؤتمرات و
المعارض
التي سوف يتم إجراءها في شهر مارس و ابريل,
بتعانكم
معنا بإرسال خبرات,
صور,
ثائق...
كل
ما ديكم عن Stanbrook
و
معسكرات الإعتقال في الجزائر و الآن :
إذا
كنتم
جمعية
أو مؤسسة....إبعثو
لنا إتفاق الإنضمام للمشروع بشكل خاص,
عن
طريق إرسال
التفاصيل
الخاصة بكم و قولوا لنا أيضا في ماذا
تريدون التعاون .
فريق
عمل "
عملية
Stanbrook:
إحياء
الذاكرة الجمهورية "