dilluns, 23 d’abril de 2018

"Evasió. Camp d'Internament de Meheri-Zebbeus, 1939"


El pròxim 30 d'abril a les 19:30 h en la sala 2 de la Fira del Llibre de València (Vivers) us recomanem la presentació del lliure "Evasió. Camp d'Internament de Meheri-Zebbeus, 1939". Parlaran Alicia Vázquez, Victoria Fernández, Andrés Perelló i Rafa Arnal.
Un llibre molt recomanable.

Presentació a Xest.



Membres de l'Associació amb Mª Ángeles Llorent. Ajuntament de Xest.

Éxit i molt bona acogida en la presentació del documental "Operació Stanbrook" el passat 20 d'abril a Xest, grácies a  Mª Ángeles Llorente, tinent d'alcalde. El documental i la xarrada s'enmarquen dins dels actes commemoratius de la II República. 
Per altra banda "El temps" acaba de publicar un magnific reportatge sobre el documental del camp de Portaceli.

Portaceli, camp de concentració oblidat

Quan esmentem els camps de concentració, ens venen al cap alguns dels més coneguts de l'etapa de l'alemanya nazi: Auschwitz-BirkenauMauthausen Treblinka. Però, durant el final de la Guerra Civil i el Franquisme, al País Valencià va haver-hi al voltant de 190. Al terme municipal de Serra (Camp de Túria) es va ubicar, entre 1939 i 1942, el camp de concentració de Portaceli, desconegut i esborrat de la memòria col·lectiva.

Per a llegir més:

dilluns, 16 d’abril de 2018

El nostre documental comença a caminar.








El passat 13 d'abril l'Aula Magna de la Universitat de València es va omplir de públic per assistir a la projecció del documental “El camp de Concentració de Portaceli (1939-1942)”. 
Molta gent va haver d'acomodar-se en els passadissos i l'entrada. A la projecció van acudir Elena Olmos, Secretària General de la Universitat, Alicia Tusón, Alcaldessa de Serra, Gabriela Bravo, Consellera de Justícia, David Coronado president de l'Associació, Rafa Arnal i Joan Barres, directors del documental. Després de la projecció va haver-hi un col·loqui amb els professors Ricard Camil, Vicent Gavarda i Francisco Agramunt.
El documental va tindre molt èxit i van ser molts els que van haver d'anar-se en omplir-se l'aforament pel que en breu programarem noves projeccions. El proper 27 d'abril es presentarà en la Fira del Llibre el llibre on es recullen els continguts d'aquest documental i més material i documents sobre este, fins ara, poc conegut Camp de Concentració.



Què va passar amb els 20.000 republicans que van ser capturats al port d'Alacant?


Què va passar amb els prop de 20.000 republicans que van ser capturats al port d'Alacant al final de la Guerra Civil? Un documental codirigit per Rafa Arnal i Joan Barres posa llum a aquest episodi pràcticament desconegut del final de la contesa bèl·lica a la Comunitat Valenciana en explicar com van anar a parar a l'antic sanatori de Portaceli, en aquella època a mig construir i que es va reconvertir en un camp de concentració. 
El camp de concentració de Portaceli (1939-1942) descobreix, amb documents inèdits i testimonis de presoners, què va passar amb els republicans que entre el 28 de març i l'1 d'abril de 1939 es va concentrar al port d'Alacant per fugir de la guerra. 
Tots esperaven ser evacuats, ja que havien vist salpar el vaixell Stanbrook amb uns 3.000 refugiats i confiaven que el Maritime, atracat també al moll i amb molta més capacitat, faria el mateix. Però no va ser així. Unes 20.000 persones van ser capturades per les tropes italianes de la divisió Littorio del general Gandara i traslladades als camps dels Ametlers i Albatera. Des d'allà, van ser transferides al de Portaceli. Allí van ser classificats i transferits a altres recintes. 
El codirector del documental i guionista, Rafa Arnal, explica a À Punt Notícies que aquest episodi és un dels més desconeguts de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana. Arnal destaca la importància del camp de concentració de Portaceli per la "quantitat i la qualitat política, militar, social" dels presoners. 
Tot i que és difícil establir una xifra concreta de quantes persones s'hi van arribar a arreplegar, s'estima que Portaceli va tindre una població flotant que va oscil·lar entre els 4.000 i els 5.000 interns que va pujar als prop de 15.000 amb l'arribada de presos provinents del port d'Alacant. Les condicions eren pèssimes, amb fins 32 presos en cada cel·la i algun dia amb 14 morts. 

El documental, que es presenta el 13 d'abril, ve acompanyat d'un llibre que es presentarà el pròxim 27 d'abril a la Fira del Llibre de València. El camp de concentració de Portaceli (1939-1942) es veurà també a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i a la Universitat de Barcelona (UB). 


dimarts, 10 d’abril de 2018

Homenatge al capità Dickson.


El passat 8 d'abril la Comissió Cívica d'Alacant va inaugurar un bust del capità Dickson al port d'Alacant. El bust és obra de l'escultor Luis Gámez, qui s'ha basat per realitzar el seu treball en alguna de les escasses fotografies que es conserven de Dickson. El bust s'ha situat al costat del monòlit inaugurat al moll, amb motiu del 75 aniversari que el Stanbrook salpés d'Alacant. Al descobriment de l'escultura van assistir representants de la Comissió Cívica, a més del conseller de Transparència Manuel Alcaraz, el director territorial de Presidència a Alacant, Esteban Vallejo, la regidora d'Hisenda, la socialista Sofia Morales, i d'altres components de la corporació municipal. Entre els assistents a l'acte, nombroses persones lluint banderes o insígnies republicanes, incloses dues de les persones que es van pujar al Stanbrook fa 79 anys, com són les germanes Helia i Alicia González. Les dues, visiblement emocionades, van recordar com va ser aquella fugida, juntament amb els seus pares fins a Orà, en un vaixell dirigit per un marí galés al que li estaran "eternament agraïdes.


       La nostra presidenta de honor Helia González y Alicia González al por d'Alcant.

".http://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/04/08/homenaje-capitan-buque-stanbrook-permitio/2007082.html


Juana Alberich i Emilio Monzó

 



Recentment ens han deixat Juana Alberich i Emilio Monzó. Per a molts eren memòria viva i històrics representants de l'activisme republicà i la lluita antifeixista. Juana Alberich va militar en les Joventuts d'Esquerra Republicana des de 1934, poc després va ingressar en l'Associació Oficial d'Estudiants Mercantils de la FUE. En acabar la Guerra es va exiliar a Algèria i va ser testimoni de l'arribada del Stanbrook al port d'Orà on va arribar el seu marit Onofre Valldecabres. En l'actualitat era la presidenta de l'Associació d'Amics de la FUE a València. Emilio Monzó Torrijo va ser alumne del mític Institut Obrer i afiliat de la FUE. Es va allistar voluntari a l'exèrcit i va lluitar en la batalla de l'Ebre sota les ordres de Líster, en acabar la guerra d'Espanya es va exiliar a França on va acabar en alguns Camps de Concentració. Més tard va participar en la resistència francesa, i després dela II GM es va enrolar en el maquis que va intentar envair Espanya per la Val d'Aran.
Com va escriure Emilio Monzó en les seves memòries: Llibertat, Igualtat i Fraternitat podrien ser els valors que resumeixen perfectament estes dues vides de lluita i compromís.