dilluns, 17 de setembre de 2018

En la Fira Alternativa

Per segon any consecutiu, l'Associació Stanbrook ha participat en la Fira Alternativa de València de la mà de L'Eixam. Ha estat el millor aparador per donar a conèixer els  dos llibres i els tres documentals que hem realitzat estos darrers anys i els projectes que anem a organitzar aquest any proper. Volem agrair a l'organització pel seu acolliment i a tots els amics que es van passar a visitar-nos en el lloc. Ens veiem l'any que ve.

dimecres, 11 de juliol de 2018

El último pasajero del African Trader


Dámaso Rico se exilió a Argelia con apenas 10 años de edad junto a su madre Esperanza Rodríguez y su hermano Mariano Rico de 16 años. Su odisea comenzó en Benidorm a mediados del mes de marzo de 1939 y siguió en la espera durante 11 días en el African Trader, la prisión de Orán, posteriormente el Campo de Concentración de Carnnot (para familias) y finalmente en Belchicao. 9 años después la familia pudo traer de la España de Franco a su hermana, que había sido enclaustrada en un convento. Después de la II Guerra Mundial se instalaron en la localidad de Blida donde empezaron una nueva vida. Su testimonio aclara algunos detalles del viaje del African Trader y el posterior exilio visto con los ojos de un niño.

–¿Dámaso, cómo viviste los últimos días de guerra?
–En plena guerra estábamos alerta todos los días. Que si los fascistas habían entrado a tal sitio,… Todos los días venían a bombardearnos. Pasaban sobre la isla de Benidorm, veíamos al que llamábamos “El Zapatones”, un hidroavión al que seguía una escuadrilla de Junkers que bombardeaban Alicante.

Para leer más:

dijous, 14 de juny de 2018

El ‘Aquarius’ republicano del 39

Supervivientes de la travesía del ‘Stanbrook’, que evacuó a casi 3.000 refugiados españoles a Orán tras la guerra, reviven su historia al hilo del actual drama migratorio

Helia González Beltrán ve las noticias sobre el Aquarius y naufraga. Regresa a los días de marzo de 1939 cuando, con cuatro años, viajó sentada sobre un baúl desde Alicante hasta Orán a bordo del Stanbrook con cerca de 3.000 republicanos españoles que habían perdido la guerra. “El drama del Aquarius me ha removido todo, son muchas cosas que coinciden. Es importante que la gente sepa que son personas llenas de necesidades de todo tipo”, sostiene durante una entrevista por teléfono desde su casa de Elche, no demasiado lejos del puerto mediterráneo donde desembarcarán los refugiados que nadie ha querido en Malta e Italia.


Para leer más:
https://elpais.com/cultura/2018/06/13/actualidad/1528917360_425119.html

dimarts, 12 de juny de 2018

Per fi algú fa les coses bé


L'Ajuntament de València ha penjat en la seva façana principal una pancarta en la qual es reivindica a la capital com a "ciutat refugi", després que el Govern hagi autoritzat que pugui rebre al buc 'Aquarius', que transporta a més de 600 immigrants i refugiats rescatats en el mar Mediterrani, després de la negativa d'Itàlia al fet que ho faci en algun dels seus ports. En concret, el cartell, que diu 'València ciutat refugio. #volem acollir', ha estat penjat aquest dimarts. De fet, en 2015, en un ple municipal es va aprovar una proposta del regidor de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Roberto Jaramillo, per la qual es declara a València 'Ciutat refugi' perquè sigui una localitat "de protecció, igualtat i reconeixement de drets, que garanteixi la vida, la llibertat i el benestar de totes les persones". En el seu compte personal de Twitter, l'alcalde València, Joan Ribó, ha penjat una imatge de la pancarta i ha indicat que el treball amb les organitzacions socials és "fonamental per a l'acolliment de les persones refugiades del 'Aquarius'".

dilluns, 23 d’abril de 2018

"Evasió. Camp d'Internament de Meheri-Zebbeus, 1939"


El pròxim 30 d'abril a les 19:30 h en la sala 2 de la Fira del Llibre de València (Vivers) us recomanem la presentació del lliure "Evasió. Camp d'Internament de Meheri-Zebbeus, 1939". Parlaran Alicia Vázquez, Victoria Fernández, Andrés Perelló i Rafa Arnal.
Un llibre molt recomanable.

Presentació a Xest.



Membres de l'Associació amb Mª Ángeles Llorent. Ajuntament de Xest.

Éxit i molt bona acogida en la presentació del documental "Operació Stanbrook" el passat 20 d'abril a Xest, grácies a  Mª Ángeles Llorente, tinent d'alcalde. El documental i la xarrada s'enmarquen dins dels actes commemoratius de la II República. 
Per altra banda "El temps" acaba de publicar un magnific reportatge sobre el documental del camp de Portaceli.

Portaceli, camp de concentració oblidat

Quan esmentem els camps de concentració, ens venen al cap alguns dels més coneguts de l'etapa de l'alemanya nazi: Auschwitz-BirkenauMauthausen Treblinka. Però, durant el final de la Guerra Civil i el Franquisme, al País Valencià va haver-hi al voltant de 190. Al terme municipal de Serra (Camp de Túria) es va ubicar, entre 1939 i 1942, el camp de concentració de Portaceli, desconegut i esborrat de la memòria col·lectiva.

Per a llegir més:

dilluns, 16 d’abril de 2018

El nostre documental comença a caminar.








El passat 13 d'abril l'Aula Magna de la Universitat de València es va omplir de públic per assistir a la projecció del documental “El camp de Concentració de Portaceli (1939-1942)”. 
Molta gent va haver d'acomodar-se en els passadissos i l'entrada. A la projecció van acudir Elena Olmos, Secretària General de la Universitat, Alicia Tusón, Alcaldessa de Serra, Gabriela Bravo, Consellera de Justícia, David Coronado president de l'Associació, Rafa Arnal i Joan Barres, directors del documental. Després de la projecció va haver-hi un col·loqui amb els professors Ricard Camil, Vicent Gavarda i Francisco Agramunt.
El documental va tindre molt èxit i van ser molts els que van haver d'anar-se en omplir-se l'aforament pel que en breu programarem noves projeccions. El proper 27 d'abril es presentarà en la Fira del Llibre el llibre on es recullen els continguts d'aquest documental i més material i documents sobre este, fins ara, poc conegut Camp de Concentració.



Què va passar amb els 20.000 republicans que van ser capturats al port d'Alacant?


Què va passar amb els prop de 20.000 republicans que van ser capturats al port d'Alacant al final de la Guerra Civil? Un documental codirigit per Rafa Arnal i Joan Barres posa llum a aquest episodi pràcticament desconegut del final de la contesa bèl·lica a la Comunitat Valenciana en explicar com van anar a parar a l'antic sanatori de Portaceli, en aquella època a mig construir i que es va reconvertir en un camp de concentració. 
El camp de concentració de Portaceli (1939-1942) descobreix, amb documents inèdits i testimonis de presoners, què va passar amb els republicans que entre el 28 de març i l'1 d'abril de 1939 es va concentrar al port d'Alacant per fugir de la guerra. 
Tots esperaven ser evacuats, ja que havien vist salpar el vaixell Stanbrook amb uns 3.000 refugiats i confiaven que el Maritime, atracat també al moll i amb molta més capacitat, faria el mateix. Però no va ser així. Unes 20.000 persones van ser capturades per les tropes italianes de la divisió Littorio del general Gandara i traslladades als camps dels Ametlers i Albatera. Des d'allà, van ser transferides al de Portaceli. Allí van ser classificats i transferits a altres recintes. 
El codirector del documental i guionista, Rafa Arnal, explica a À Punt Notícies que aquest episodi és un dels més desconeguts de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana. Arnal destaca la importància del camp de concentració de Portaceli per la "quantitat i la qualitat política, militar, social" dels presoners. 
Tot i que és difícil establir una xifra concreta de quantes persones s'hi van arribar a arreplegar, s'estima que Portaceli va tindre una població flotant que va oscil·lar entre els 4.000 i els 5.000 interns que va pujar als prop de 15.000 amb l'arribada de presos provinents del port d'Alacant. Les condicions eren pèssimes, amb fins 32 presos en cada cel·la i algun dia amb 14 morts. 

El documental, que es presenta el 13 d'abril, ve acompanyat d'un llibre que es presentarà el pròxim 27 d'abril a la Fira del Llibre de València. El camp de concentració de Portaceli (1939-1942) es veurà també a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i a la Universitat de Barcelona (UB). 


dimarts, 10 d’abril de 2018

Homenatge al capità Dickson.


El passat 8 d'abril la Comissió Cívica d'Alacant va inaugurar un bust del capità Dickson al port d'Alacant. El bust és obra de l'escultor Luis Gámez, qui s'ha basat per realitzar el seu treball en alguna de les escasses fotografies que es conserven de Dickson. El bust s'ha situat al costat del monòlit inaugurat al moll, amb motiu del 75 aniversari que el Stanbrook salpés d'Alacant. Al descobriment de l'escultura van assistir representants de la Comissió Cívica, a més del conseller de Transparència Manuel Alcaraz, el director territorial de Presidència a Alacant, Esteban Vallejo, la regidora d'Hisenda, la socialista Sofia Morales, i d'altres components de la corporació municipal. Entre els assistents a l'acte, nombroses persones lluint banderes o insígnies republicanes, incloses dues de les persones que es van pujar al Stanbrook fa 79 anys, com són les germanes Helia i Alicia González. Les dues, visiblement emocionades, van recordar com va ser aquella fugida, juntament amb els seus pares fins a Orà, en un vaixell dirigit per un marí galés al que li estaran "eternament agraïdes.


       La nostra presidenta de honor Helia González y Alicia González al por d'Alcant.

".http://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/04/08/homenaje-capitan-buque-stanbrook-permitio/2007082.html


Juana Alberich i Emilio Monzó

 



Recentment ens han deixat Juana Alberich i Emilio Monzó. Per a molts eren memòria viva i històrics representants de l'activisme republicà i la lluita antifeixista. Juana Alberich va militar en les Joventuts d'Esquerra Republicana des de 1934, poc després va ingressar en l'Associació Oficial d'Estudiants Mercantils de la FUE. En acabar la Guerra es va exiliar a Algèria i va ser testimoni de l'arribada del Stanbrook al port d'Orà on va arribar el seu marit Onofre Valldecabres. En l'actualitat era la presidenta de l'Associació d'Amics de la FUE a València. Emilio Monzó Torrijo va ser alumne del mític Institut Obrer i afiliat de la FUE. Es va allistar voluntari a l'exèrcit i va lluitar en la batalla de l'Ebre sota les ordres de Líster, en acabar la guerra d'Espanya es va exiliar a França on va acabar en alguns Camps de Concentració. Més tard va participar en la resistència francesa, i després dela II GM es va enrolar en el maquis que va intentar envair Espanya per la Val d'Aran.
Com va escriure Emilio Monzó en les seves memòries: Llibertat, Igualtat i Fraternitat podrien ser els valors que resumeixen perfectament estes dues vides de lluita i compromís.

divendres, 23 de febrer de 2018

Dones protagonistes de la València Republicana

Exposició: "40 dones protagonistes de la València republicana”, organitzada per l'Associació Cultural Institut Obrer, que s'inaugurarà en el Museu de la Rajoleria de Paiporta, a les 19:30 hores, el dia 28 de febrer de 2018. Una mostra d'algunes dones valencianes, o que van viure a València en el transcurs del període republicà (1931-1939). Acosta't a descobrir-les!

Per a llegir més:
https://sites.google.com/a/institutobrero.com/institut-obrerval/noticias/exposicio

dimecres, 14 de febrer de 2018

Del port d'Alacant a los Almendros, Albatera i, al final, Portaceli

Açí mostrem un fragment de l'article que el nostre company Rafa Arnal escriu al diari La Veu:

(...) "És molt conegut l'afer dels camps nazis, s'ha escrit molt sobre l'anomenada “Solución final” que aplicaren, divulgada a bastament. Qui no coneix o ha sentit parlar de Mauthausen, Auschwitz, Dachau, Ravensbrück, Treblinka...? Així com del destí dels republicans que passaren a França i foren internats a Gurs, Argelés, Saint-Cyprien, Rivesaltes...

La trista realitat és que pel que fa a casa nostra, la “Solución final” que practicà el franquisme sobre les víctimes de la guerra, com ara el Camp de Portaceli, on anaren a parar els presos de la plaça de bous de València, els del camp de concentració d'Albatera, Soneja, Sot de Ferrer, Almenara, Venta del Moro, Sueca, Manuel, Carcaixent, Alcoi, Villena, entre molts altres, està gairebé a les fosques, gairebé als 80 anys d'aquella tragèdia, i ací cal remarcar l'ingent treball d'investigació realitzat per Ricard Camil Torre publicat al llibre i comentat al documental sobre els camps de concentració, locals habilitats, presidis... que s'escampen per tot el País Valencià

Amb aquest llibre i documental sobre el Camp de Portaceli, l'Operació Stanbrook i “Fills del Silenci”, l'Associació Stanbrook ha configurat, en la mesura de les seues possibilitats, una trilogia sobre el final de la guerra al País Valencià, l'exili al nord d'Àfrica i la postguerra més immediata, que potser han estat els fets que afecten, majoritàriament, els valencians, la nostra història col·lectiva, per altra part un tant desconeguda. El País Valencià fou l'últim territori republicà, i aquesta és la raó d'aquests treballs."

Per a llegir mes:
https://www.diarilaveu.com/apunt/79761/del-port-dalacant-a-los-almendros-albatera-i-al-final-portaceli



En recuerdo de Josefina Samper (1927-2018)

Ayer se nos fue Josefina Samper. Luchadora, política, sindicalista, fundadora del  Movimiento Democrático de Mujeres y de CCOO. Lo que pocos saben es que ya desde la niñez fue una activista y mujer comprometida. Vivió su infancia y juventud en Orán y fue una de esas niñas y niños que desde sus barquitas se acercaban al Stanbrook a repartir chocolate y pan a los republicanos que acababan de llegar de Alicante. Pocos años después dio refugio en su casa a un joven republicano que se acababa de escapar de los campos de concentración españoles, ese joven era Marcelino Camacho.

dijous, 8 de febrer de 2018

Amb les victimes de l'Holcaust


El passat 26 de gener es va commemorar el dia Internacional en Memòria de les víctimes de l'Holocaust al Centre Cultural Bancaixa.
A l'acte van acudir a més de diferents Associacions Juevas de la Comunitat Valenciana, Associacions de Memòria Històrica, i altres col·lectius relacionats amb la lluita pels Drets Humans. El periodista i escriptor Carlos Hernández de Miguel i el professor Carles Xavier Senso van donar una xerrada sobre el tema, esmentant als valencians, especialment als republicans que també van patir l'horror en les seves carns fa més de setanta anys, i les proves que demostren el paper actiu de Franco i Serrano Suñer en la repressió fora de les nostres fronteres, arribant les seves mans fins als camps nazis d'extermini. Gabriela Bravo, Consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana va tancar l'acte amb una reflexió sobre la responsabilitat en matèria de memòria històrica, que ens pertoca a tots, en una commemoració amb marcat esperit inclusiu.