dimarts, 4 de novembre de 2014

Resum de les darreres notícies "Operació Stanbrook"

Entrada principal de l'antiga presó "Modelo" de València,  d'esquerra a dreta Rafa Arnal, Empar Joan, Eugénia Arnal, Rosa Brines, Joan Sifre i Joan Barres  el dia que vam presentar la documentació de "L'Associació Stanbrook" per a la seua legalització. 
A les portes del  T4 del PROP de "La Modelo" moments després de presentar la documentació pertinent.
Amb data 17 d'Octubre, hem rebut la notificació oficial comunicant-nos la inscripció al Registre d'Associacions de l'ASSOCIACIÓ STANBROOK (CENTRE D'ESTUDIS I DE DOCUMENTACIÓ DE LA MEMÒRIA REPUBLICANA).

En unes setmanes anunciarem la presentació pública de l'associació, projectes, i la seua apertura a totes aquelles ciutadanes i ciutadans que vulguen participat o col·laborar en aquest ingent treball de rescabalament i dignificació de la Memòria Republicana en totes llurs vessants.

(Comissió Stanbrook)


Laura Gassó, filla d'un expatriat a l'Stanbrook a l'acte de inauguració de l'exposició al Claustre de "La Nau UV), a l'esquerra A. Ariño (UV) a la dreta Ricard Camil (Comissari de l'Exposició) i Rosa Brines (Comissió Stanbrook)

Aspecte general del claustre.

En primer terme, les més "veteranes" dels presents el dia de la inauguració, fidels i combatives fins al darrer alé.

L'èxit de públic fa que la Universitat de València prorrogue l'exposició sobre l'Stanbrook fins al pròxim 18 de gener

La Universitat de València ens ha comunicat la pròrroga l'exposició Stanbrook, 1939. L'exili republicà cap al Nord d'Africa, que es va inaugurar el passat 29 de setembre degut a l'afluència de públic. Les sol·licituts de grups de persones interessades i instituts de secundària per fer una visita guiada a la mostra que s'exhibeix a La Nau ha fet que s'aplaçara la cloenda que estava prevista per al 30 de novembre. El comissari de l'Exposició, Ricard Camil, es mostra molt satisfet per la gran acollida d'una exposició que recorre la dramàtica història de l'exili republicà al Nord d'Africa, narrada a través del mític carboner britànic conegut com Stabrook. La nostra associació ha col·laborat en la posada en marxa d'este projecte cedint pel temps que La Nau necessite objectes i records del viatge a Algèria que vam fer el passat més de maig.

Este és el relat a manera de crònica d'un viatge a la memòria que hem fet per a l'exposició, tal com ens van sol·licitar:

"Viatge a Orà, 75 anys després"

"No se sap amb certesa quants espanyols republicans hi ha enterrats a l'arena del desert d'Algèria i als seus vorals, però es calcula que són centenars, víctimes tardanes de la mateixa guerra, de la repressió i de la connivència del franquisme amb el règim colonial.
En honor a tots ells, avui, fruit d'aquest viatge al retrobament de la seua memòria, hi ha un monòlit al cim del penya-segat del port d'Orà amb belles vistes a la Mediterrània. Des d'allí s'albira el punt exacte on l'Stanbrook va atracar amb la inhumana càrrega. I més enllà de l'horitzó s'endevina la costa alacantina, d'on va salpar.
Durant el viatge, els més joves de l'expedició van aconseguir visitar per primera vegada la casa on van viure els seus avis, en gran part, gràcies als bons oficis del germà César, marista, materialitzador d'impossibles que resideix a Orà. Altres, els viatgers supervivents de l'Stanbrook van visitar, potser per última vegada, els llocs on van passar els seus primers anys de vida, que van ser, segons que ens explicaven, d'una rigorosa escassetat.


D'esquerra a dreta:Manuel Iborra, Natalia Mellado, Olimpia Ruiz ( la bebé de l'Stanbrook), Amaya Barrio, Publio Sanz,  David Coronado,  a la porta de la casa on vivia Amaya en Orà,  i que van visitar emocionadament essent excel·lentment acollits per la família algeria que l'ocupa en l'actualitat.

Els algerians de més edat encara recordaven els espanyols de l'Stanbrook i les seues penúries. Pel que es veu, aquells anys era tema de conversa comuna entre ells. Nosaltres els vam agrair tota l'ajuda que els van prestar. I això, conscients que ens trobàvem en un país que encara suporta la pesada càrrega de l'ombra del colonialisme i d'una guerra civil recent. El càlid acolliment que ens van brindar ho deia tot d'ells.
Quant a nosaltres, més enllà dels intents per oblidar dels qui ací ens governen, tornem d'Orà amb la certesa d'haver complit la nostra responsabilitat com a societat civil i com a ciutadans, que és dret i és deure. Els qui van lluitar tenen el nostre reconeixement i la nostra gratitud.

Associació Stanbrook
Centre d'Estudis  i de Documentació de la Memòria Republicana"


Rosa Brines (Responsable de comunicació de la Comissió Stanbrook)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada