L'Operació
Stanbrook reprèn les seues activitats després del parèntesi de
l'estiu, i ho hem fet amb un sopar de retrobament al barri mariner
del Cabanyal de València, barri que lluita per la seua supervivència
contra l'entestament del PP i les seues obres
faraòniques, amb Rita al seu cap, que no volen acceptar un accés a
la mar més “respectuós” amb l'entorn d'aquest antic poble
mariner. El nostre amfitrió ha estat l'expedicionari Francesc
Aledon, que ens acollí a la seua rehabilitada casa, amb
l'afectivitat que traspua i li dona sempre a les seues accions.
En
un ambient de companyonia, adobat amb un sopar de
compartir on, com va escriure el nostre poeta nacional, l'Estellés:
“No podia faltar el vi damunt la taula”: el vi del país, el vi
solemne, begut amb got o barral que tant li fa i amb el que brindàrem
pel nostre sentiment republicà, hem parlat del viatge, de projectes,
de contactes, d'il·lusions així mateix compartides...
Finalment — ja havia marxat gent, però— ens vam fotografiar amb la pancarta per deixar testimoni gràfic de l'acte.
Us adjuntem un petit repor del mateix.
 |
| L'amfitrió ens va sorprendre a tots, lliurant a l'Empar Joan la cervesa que Cesar, el marista, li va donar al bus en Algèria i que havia conservat, per a incorporar-la com a record al nostre "patrimoni col·lectiu" junt al tapís i els quadres. |
 |
| Un aspecte de l'ambient del sopar |
 |
| L'amic Joan Barres donà el toc místic del sopar: cap bisbe ni cardenal podria superar la beatífica imatge que traspua aquesta concentració "litúrgica" del Joan, aquesta solemnitat, embadalid com la Bernardeta quan se li aparegué la Mare de Deu, guaitant ben amatent el gelat entre nyeules —la matèria de l'hòstia consagrada per acabar-ho d'adobar—, moments abans de lleparlo i engolir-lo com en una missa major. |
El Francesc Aledón va ser un amfitrió insuperable. tant per la seua hospitalitat cabanyalera i la seua fantàstica casa com pels detalls com el barral, la ràdio de llàmpares, el menjador ampliat ... però el que ens va deixar bocabadats va ser el regalet sorpresa que ens va transportar a la nostra infantessa: el gelat de "corte" preparat amb antel·lació i embolicat amb amor per a cadascú dels presents. Mireu la cara beatífica del Joan Barrés tan magníficament descrita. Finalment va sortejar un present dut des de l'Orà, que junta dos tradicions ancestrals: l'alcohol i la religió (regal d'un retor), que formarà part del museu viu de l'Operació Stanbrook. Gràcies a tothom per l'estona tan meravellosa que vam passar. Ara a pels projectes que comentàrem i el dia 29 de setembre a les 19h. a la Universitat, La Nau, a gaudir dels actes relacionats amb el Stanbrook i l'exposició
ResponEliminaEs vegem
Coincidesc totalment amb el comentari de JI Pastor, les fotos endemés de visonar-les cal “llegirles” perquè diuen més del que veiem, d'ací ve eixa fascinació pel món de la fotografia que, atrapa en un instant un testimoni, un ambient, un sentiment, per a sempre. Les fotografies són les “notaries” de la història. El Joan, que va estar u dels més destacats animadors de la nit, de sobte, al davant del gelat de “corte”, “viatjà” per uns instants a una altra dimensió. Jo que em declare agnòstic però... això mai se sap com va a quedar, pense que va assolir el Nirvana o gaire.
ResponEliminaJoan, m' has d'explicar com t'ho fas, ja saps que hem compartit des de la joventut molts trams del nostre personal viatge cap a Itaca i... aquesta vessat mística no te la coneixia. M'has deixat flipat —com diuen "els modernos".
Rafa Arnal
Estic intentant contactar amb vosaltres desde el 28 d´agost, sol.licito informació de com contactar amb la Marga Fargue i vaig enviar fotos per poder publicarlas al Blog. Si us plau podeu indicar-me com podem rebre resposta? Gràcies. Anna Alfonso sóc neta del passatger Emilio Diaz Reverte.
ResponElimina