dissabte, 22 de febrer de 2014

L'Operació Stanbrook a l'Aula Magna de la Universitat de València.



Ahir dia 21 de febrer amb una Aula Magna a gom es va presentar públicament a València l'Operació Stanbrook adjuntem un petit repor de l'acte. Prèviament Helia Gonzalez Beltaran, passatgera supervivent nº 2277 va atendre als diversos mitjans, així com Iris-Abril Figuerola Pujol, dipositària d'una senyera confeccionada a l'Orania confeccionada per republicans catalans als camps de concentració. Farem un seguiment al nostre bloc els propers dies de totes les noticies relacionades amb l'acte.
(Comissió Stanbrook) 



Helia i Iris al claustre  amb la senyera 





La taula dels llibres, desquerra a dreta Estefania, Paulí i l'Eugènia

Detall de la taula

dimecres, 19 de febrer de 2014

Presentació de l'Operació Stanbrook a la Universitat de València.


L'Stanbrook, la fugida cap a l'exili de l'últim bastió de la República, 75 anys després




El Fòrum de Debats de la Universitat de València commemorarà el 75 aniversari de l'odissea del Stabrook amb un debat i la projecció del documental “Cautivos en la arena”. Serà el pròxim divendres dia 21 de febrer a les 19:00 a l'Aula Magna de la Nau. A l'acte està previst que assistisca Hèlia González, alacantina de 78 anys que va pujar a aquell vaixell amb la seua família quan només en tenia 4. Era la passatgera 2277.

Participarà també Joan Sella, periodista de TVE i autor de “Cautivos en la arena”. En ell, el reporter es fa ressò, no només d'aquell viatge cap a l'exili, sino del fatídic destí que els aguardava a molts republicans en els camps de treball forçats francesos de l'Algèria ocupada pel règim de Vichy. Alguns d'ells, en canvi, acabaren units a les files aliades de la Divisió Lecrerc i participaren activament en l'Alliberament de París.

L'acte, organitzat conjuntament amb la Comissió Stanbrook, contarà també amb la presència de Rafa Arnal (Operació Stambrook) i Joan Martínez Tortosa (Comissió Cívica d'Alacant) que informaran dels darrers afers que afecten al viatge i als actes programats.
A més, per primera vegada, es mostrarà públicament una senyera que van confeccionar exiliats catalans en els camps de treball i que ha sigut custodiada pels familias fins ara. L'acte estarà conduït per Alfons Cervera.

dimarts, 18 de febrer de 2014

Manifiesto “Intelectuales por la III República” 
será presentado el día 18 en el Ateneo de Madrid



Crónica Popular || Madrid.
Una treintena de intelectuales españoles han suscrito un Manifiesto por la III República que será presentado en un acto público que tendrá lugar el día 18 en el Ateneo de Madrid, acto que, organizado por Crónica Popular y la Agrupación Ateneísta Juan Negrín, tenía que haber sido presidido por el filósofo y escritor Carlos París, firmante del citado documento y fallecido el pasado  31 de enero. (Carlos París, el valioso legado de un intelectual comprometido).

El manifiesto, titulado “Intelectuales por la III República” e impulsado por Crónica Popular, esta firmado, entre otros, por historiadores como Nicolás Sánchez-Albornoz, Josep Fontana, Ángel Viñas, Mirta Núñez Díaz-Balart y David Ruiz, escritores como José Manuel Caballero Bonald, Belén Gopegui, Joan Garcés, Isaac Rosa, Antonio Ferres, Julio Rodríguez Puértolas, Juan Antonio Hormigón y Rosa Regás, el ex fiscal anticorrupción Carlos Jímenez Villarejo, el pintor Juan Genovés, el director de cine Julio Diamante, los militares Luis Otero y Fernando Reilein, fundadores de la UMD, los actores Amparo Climent y Fernando Marín, los profesores José Luis Abellán, ex miembro del Consejo Ejecutivo de la UNESCO y ex presidente del Ateneo de Madrid, y Salvador López Arnal, colaborador de Rebelión y los periodistas Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique en español, Miguel Riera, director de El Viejo Topo y Mercedes Arancibia, Rodrigo Vázquez de Prada, y Lorenzo Contreras, del equipo de dirección de Crónica Popular.
Los firmantes de Intelectuales por la III República afirman que “treinta y cinco años después de aprobada la Constitución que ha regido desde entonces la vida de nuestra sociedad, tenemos la firme convicción de que ha llegado el momento de poner fin a la anomalía” que supone que el jefe del Estado sea “un un Rey impuesto por el dictador y nunca sujeto a un referéndum de la ciudadanía”,  lo que considera “el principal precio que se pagó  en el proceso de Transición de la dictadura a la democracia, al no tener lugar la ruptura democrática y articularse una reforma pactada, bajo la presión ejercida por el Ejército surgido del golpe de Estado de 1936 contra la II República, los poderes económicos y la larga mano de los EE.UU”.
Para ellos “no es una cuestión de personas, sino de la institución monárquica en sí, a la que consideramos obsoleta, anacrónica y contraria a los principios de la democracia, conforme a la cual, todos los que nos representan han de ser libremente elegidos por el pueblo, incluido el jefe del Estado”.
Por ello subrayan que “ha llegado el momento de que los españoles decidamos en plena libertad el régimen que deseamos para España” y piden “la convocatoria de un referéndum, en el que se tenga la posibilidad de elegir libremente entre Monarquía o República”
El Manifiesto Intelectuales por la III República termina con las siguientes palabras:”La III República no es una quimera, no es una utopía. Es una urgente necesidad de regeneración democrática. Y puede ser una realidad, si todos nos unimos y luchamos juntos por conseguirlo. Sin olvidar las experiencias republicanas del pasado, la III República ha de mirar hacia el futuro”.
 


dissabte, 8 de febrer de 2014

Una senyera confeccionada a Orà...

Entre les darreres adhesions a l'Operació Stanbrook ens arriba la d'Andreu Camps i Figuerola que així mateix ens escriu:

Benvolguts: us escric perquè vaig llegir a VilaWeb que s'està preparant un homentage als republicans que van marxar des d'Alacant cap a Orà, en vaixell. He provat de trobar la notícia i he localitzat aquest bloc. El cas és que mons pares han estat, des de finals de la dècada dels 70, dipositaris d'una bandera catalana (2,2m x 1,4m aprox) confeccionada a Orà per refugiats catalans d'ERC i del PSUC. A la bandera hi ha escrits els noms d'algunes de les persones que la van confeccionar i guardar en aquella ciutat. L'encàrrec fet a mons pares per part de la família de republicans catalans que van guardar la bandera durant tot el seu exili —a El Soler, Rosselló, a finals del seu periple— fou que aquesta ensenya anés a parar a un fons / arxiu català quan hi hagués condicions de garanties sobre la seva correcta preservació, preservació i respecte. Durant tots aquests anys mons pares -mon pare va morir fa 3 anys- han estat a punt de lliurar-la a l'Arxiu nacional de Catalunya, lliurament que no s'ha produit encara degut al temor que la situació política canviés cap a pitjor. Sigui com sigui, en la mesura que som dipositaris d'aquesta bandera, hem cregut que seria molt interessant per a tothom que la seva reaparició pública coincidís amb l'homenatge que esteu preparant. Quedo a l'espera de la vostra consideració. Salutacions fraternes.

Pel seu emotiu to i pel que representa volem compartir-ho amb totes i tots vosaltres i per suposat si l'amic Andreu Camps i Figuerola ho té a bé, estarem molt honorats de tenir-la a la taula de presentació pública del projecte a l'Aula Magna de la Universitat de València el proper dia 21 de febrer, tot presidint l'acte juntament a la bandera republicana.

(Comissió Stanbrook)