dilluns, 22 de desembre de 2014

Asociación Memoria Viva


El compañero y amigo Juam Gallego, de la "Comissió Stanbrook" de Madrid y expedicionario de nuestro viaje a l'Orania, nos envia la felicitación de la Asociación  "Memoria Viva".
Monolito de homenaje a la Memòria Republicana al paseo marítimo de  Orán

dimecres, 17 de desembre de 2014

XVI Jornades Llibertàries CGT «Quin món volem construir?»

La nostra companya "expedicionària" i cap de comunicació de l'Operació Stanbrook, Rosa Brines, va participar ahir, dia 16 de desembre, en representació nostra a les  XVI Jornades Llibertàries (Centre Octubre) organitzades per la CGT-PV on feu una emotiva descripció del sentit del nostre viatge a l'Orania, de com tot honorant la Memòria Republicana i la petjada deixada per l'exili republicà al Nord d'Africa —això ja és passat—, amb aquest bagatge, cal viure el present i projectar-nos cap al futut, hem de deixar de llepar-nos les ferides, per altra part ben honorables, doncs el millor homenatge que podem fer als vells republicans, és participar en la construcció d'un altre móm, d'un futur més esperançós, digne i solidari.
D'esquerra a dreta: JV. Martí Boscà; Emilia Moreno de la Vieja; Carmen Agulló i Rosa Brines (foto de Gonçal Tena)

divendres, 5 de desembre de 2014

Els Músics de l'Operació Stanbrook en concert a València


MOSTRA VIVA

Dintre del programa oficial de la Mostra VIVA 2014, avuí 5 de desembre,   Spyros Kaniaris,Rafel Arnal I Krama, "els músics del Stanbrook"  actuen a la Sala Flumen de València. Esteu convidats i de segur… viureu un bon concert en directe.

dimarts, 25 de novembre de 2014

Presentació del documental "StanbrooK "La Memòria Viva"

Un pasaje para la historia

Reportaje producido por la CGT-PV y Pegatum Transmedia, realizado durante el trayecto de Alicante a Orán el pasado mes de mayo, coincidiendo con el 75 aniversario del episodio histórico del carbonero inglés.

La Comisión Stanbrook organizó este viaje en homenaje a aquellas personas que, al finalizar la guerra civil, se vieron obligadas al exilio.

El capitán de este barco mercantil, Archibald Dickson, desobedeciendo el armador, trasladó hasta Orán (Argelia) a más de 3.000 personas el 28 de marzo de 1939.

Como es sabido, partieron varios barcos, pero lo que hace diferente la salida del Stanbrook es que fue el último, su carácter dramático y excesivo, que la armada fascista lo atacó, y que al poco de su partida, la ciudad de Alicante fue bombardeada.

En las presentaciones, tendrá lugar un coloquio y a continuación se proyectará el reportaje.

Miércoles 3 de diciembre a las 19h en el aula Magna de la Nau. Universitat de València.

Viernes 5 de diciembre a las 20h en el Club Información de Alicante.Secretaría Comunicación CGT-PV






dimarts, 4 de novembre de 2014

Resum de les darreres notícies "Operació Stanbrook"

Entrada principal de l'antiga presó "Modelo" de València,  d'esquerra a dreta Rafa Arnal, Empar Joan, Eugénia Arnal, Rosa Brines, Joan Sifre i Joan Barres  el dia que vam presentar la documentació de "L'Associació Stanbrook" per a la seua legalització. 
A les portes del  T4 del PROP de "La Modelo" moments després de presentar la documentació pertinent.
Amb data 17 d'Octubre, hem rebut la notificació oficial comunicant-nos la inscripció al Registre d'Associacions de l'ASSOCIACIÓ STANBROOK (CENTRE D'ESTUDIS I DE DOCUMENTACIÓ DE LA MEMÒRIA REPUBLICANA).

En unes setmanes anunciarem la presentació pública de l'associació, projectes, i la seua apertura a totes aquelles ciutadanes i ciutadans que vulguen participat o col·laborar en aquest ingent treball de rescabalament i dignificació de la Memòria Republicana en totes llurs vessants.

(Comissió Stanbrook)


Laura Gassó, filla d'un expatriat a l'Stanbrook a l'acte de inauguració de l'exposició al Claustre de "La Nau UV), a l'esquerra A. Ariño (UV) a la dreta Ricard Camil (Comissari de l'Exposició) i Rosa Brines (Comissió Stanbrook)

Aspecte general del claustre.

En primer terme, les més "veteranes" dels presents el dia de la inauguració, fidels i combatives fins al darrer alé.

L'èxit de públic fa que la Universitat de València prorrogue l'exposició sobre l'Stanbrook fins al pròxim 18 de gener

La Universitat de València ens ha comunicat la pròrroga l'exposició Stanbrook, 1939. L'exili republicà cap al Nord d'Africa, que es va inaugurar el passat 29 de setembre degut a l'afluència de públic. Les sol·licituts de grups de persones interessades i instituts de secundària per fer una visita guiada a la mostra que s'exhibeix a La Nau ha fet que s'aplaçara la cloenda que estava prevista per al 30 de novembre. El comissari de l'Exposició, Ricard Camil, es mostra molt satisfet per la gran acollida d'una exposició que recorre la dramàtica història de l'exili republicà al Nord d'Africa, narrada a través del mític carboner britànic conegut com Stabrook. La nostra associació ha col·laborat en la posada en marxa d'este projecte cedint pel temps que La Nau necessite objectes i records del viatge a Algèria que vam fer el passat més de maig.

Este és el relat a manera de crònica d'un viatge a la memòria que hem fet per a l'exposició, tal com ens van sol·licitar:

"Viatge a Orà, 75 anys després"

"No se sap amb certesa quants espanyols republicans hi ha enterrats a l'arena del desert d'Algèria i als seus vorals, però es calcula que són centenars, víctimes tardanes de la mateixa guerra, de la repressió i de la connivència del franquisme amb el règim colonial.
En honor a tots ells, avui, fruit d'aquest viatge al retrobament de la seua memòria, hi ha un monòlit al cim del penya-segat del port d'Orà amb belles vistes a la Mediterrània. Des d'allí s'albira el punt exacte on l'Stanbrook va atracar amb la inhumana càrrega. I més enllà de l'horitzó s'endevina la costa alacantina, d'on va salpar.
Durant el viatge, els més joves de l'expedició van aconseguir visitar per primera vegada la casa on van viure els seus avis, en gran part, gràcies als bons oficis del germà César, marista, materialitzador d'impossibles que resideix a Orà. Altres, els viatgers supervivents de l'Stanbrook van visitar, potser per última vegada, els llocs on van passar els seus primers anys de vida, que van ser, segons que ens explicaven, d'una rigorosa escassetat.


D'esquerra a dreta:Manuel Iborra, Natalia Mellado, Olimpia Ruiz ( la bebé de l'Stanbrook), Amaya Barrio, Publio Sanz,  David Coronado,  a la porta de la casa on vivia Amaya en Orà,  i que van visitar emocionadament essent excel·lentment acollits per la família algeria que l'ocupa en l'actualitat.

Els algerians de més edat encara recordaven els espanyols de l'Stanbrook i les seues penúries. Pel que es veu, aquells anys era tema de conversa comuna entre ells. Nosaltres els vam agrair tota l'ajuda que els van prestar. I això, conscients que ens trobàvem en un país que encara suporta la pesada càrrega de l'ombra del colonialisme i d'una guerra civil recent. El càlid acolliment que ens van brindar ho deia tot d'ells.
Quant a nosaltres, més enllà dels intents per oblidar dels qui ací ens governen, tornem d'Orà amb la certesa d'haver complit la nostra responsabilitat com a societat civil i com a ciutadans, que és dret i és deure. Els qui van lluitar tenen el nostre reconeixement i la nostra gratitud.

Associació Stanbrook
Centre d'Estudis  i de Documentació de la Memòria Republicana"


Rosa Brines (Responsable de comunicació de la Comissió Stanbrook)

dissabte, 25 d’octubre de 2014

La Exposició Stanbrook s'allarga fins al 18 de gener de 2015



Benvolgudes companyes i companys, una de les coses que més satisfacció dona és que el nostre treball, el nostre esforç dels darrers anys per homenatjar i recordar la Memòria Republicana, dona fruits, i malgrat estar immersos en una societat bastant embrutida i “idiotitzada” pel desgovern i les falàcies d'una banda de malànimes, que manen en aquest petit país nostre —governar és una altra cosa que significa , entre altres coses, com a mínim, respecte per la ciutadania—, el nostre anar fent en l'Operació Stanbrook, ha remogut consciències, ha donat visibilitat a la dignitat de la Memòria Republicana. La II República fou ofegada a sang i foc pel totalitarisme franquista amb el suport del nazisme hitlerià, el feixisme mussolinià i allò més vergonyós de tot: la complicitat i benedicció d'una església catòlica sense ànima que, espentà, participà i justificà, tots aquest crims. I encara. Tot açò adobat amb la llarga complicitat —per activa o per passiva— de les malament anomenades “democràcies formals” del món occidental, que abandonaren a la República a la seua trista sort. El resultat per a tots —inclosos ells— fou ben sagnant i vergonyós.

Es poden assassinar les persones i fins i tot lobotomitzar amb la repressió masses ingents, embrutir, comprar i enterbolir consciències amb tota mena de mecanismes, filosofies de supremacies, religions i predicadors de l'avern... i ací caben des de les teories del “Sueño Americano” el “Paraiso del Proletariado” i aquells altres prometences de “Paradisos ultraterrenals” que... tireu-li garbes.

Però mai, mai aconseguiran anul·lar l'esperança, la Idea, en un futur lliure, digne i socialment més just i solidari que portem a dintre nostre les dones i els homes lliures, per això mateix, perquè hem fet de “La Llibertat” la nostra més potent ensenya: El do més preuat.

Rafa Arnal (company coordinador de l'Operació Stanbrook)

Salut, Honor i llarga vida a la Memòria Republicana!


Ens arriba un mail de la Universitat de València:

Os traslado que ante la buena audiencia que está teniendo la exposición ‘Stanbrook, 1939’ (ya se han registrado más de 4000 visitantes) y la gran cantidad de grupos que están solicitando visitas guiadas ... hemos reajustado la programación de exposiciones temporales más inmediato de tal manera que la clausura de la exposición ‘Stanbrook, 1939’ se prorroga hasta el 18 de enero del 2015 y así poder atender todas las solicitudes de visitas pendientes.
Por favor, hacerlo extensivo a vuestros diferentes canales de difusión y listas de distribución.

Cordialmente,

Norberto Piqueras Sánchez
Coordinador d'exposicions
Vicerectorat de Cultura
Universitat de València
C/Universitat, 2
46003 València
963864129
************************************************
La Nau, Centre Cultural de la Universitat de València

dilluns, 22 de setembre de 2014

OPERACIÓN MALETAS


Como ya sabeis desde el Centre Cultural La Nau están preparando la exposición “Stanbrook, 1939”. 

http://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/exposicions/presentacio-/exposicions-preparacio/stambrook-1939-exili-republica-nord-africa-1285866236311/Activitat.html?id=1285901639626

Para completar la mirada del exilio les gustaría reunir un buen número de maletas vetustas para incluir en la exposición una pieza colectiva que se aproxime a la imagen adjunta. Cuánto más antiguas mejor, pero se aceptan propuestas (préstamos) hasta los años 60.  Seguro que conserváis alguna o conocéis a alguien que quiera participar en esta propuesta .
La persona interesada en participar tan sólo tiene que enviar un e-mail a exponau@uv.es, facilitar su contacto y desde La Nau se pondrán en contacto con ella para gestionar el préstamo. 
No hay mucho tiempo, plazo: hasta el 26 de septiembre.  La exposición se inaugura el 29 de septiembre. Muchas gracias!



divendres, 19 de setembre de 2014

L'Operació Stanbrook reprén la seua travessia: Veles e vents han mos desigs complir.



L'Operació Stanbrook reprèn les seues activitats després del parèntesi de l'estiu, i ho hem fet amb un sopar de retrobament al barri mariner del Cabanyal de València, barri que lluita per la seua supervivència contra l'entestament del PP i les seues obres faraòniques, amb Rita al seu cap, que no volen acceptar un accés a la mar més “respectuós” amb l'entorn d'aquest antic poble mariner. El nostre amfitrió ha estat l'expedicionari Francesc Aledon, que ens acollí a la seua rehabilitada casa, amb l'afectivitat que traspua i li dona sempre a les seues accions.

En un ambient de companyonia, adobat amb un sopar de compartir on, com va escriure el nostre poeta nacional, l'Estellés: “No podia faltar el vi damunt la taula”: el vi del país, el vi solemne, begut amb got o barral que tant li fa i amb el que brindàrem pel nostre sentiment republicà, hem parlat del viatge, de projectes, de contactes, d'il·lusions així mateix compartides...
Finalment — ja havia marxat gent, però— ens vam fotografiar amb la pancarta per deixar testimoni gràfic de l'acte.
Us adjuntem un petit repor del mateix.


L'amfitrió ens va sorprendre a tots, lliurant a l'Empar Joan la cervesa que Cesar, el marista, li va donar al bus en Algèria i que havia conservat, per a incorporar-la com a record al nostre "patrimoni col·lectiu" junt al tapís i els quadres.

Un aspecte de l'ambient del sopar

L'amic Joan Barres donà el toc místic del sopar:  cap bisbe ni cardenal podria superar la beatífica imatge que traspua aquesta concentració "litúrgica" del Joan, aquesta solemnitat,  embadalid com la Bernardeta quan se li aparegué la Mare de Deu,  guaitant ben amatent el gelat entre nyeules —la matèria de l'hòstia consagrada per acabar-ho d'adobar—,  moments abans de lleparlo i engolir-lo com en una missa major. 





dijous, 18 de setembre de 2014

L'Operació Stanbrook arriba al Marroc

Ens escriu Laura Gassó:


Hola Rafa,
T’adjunte per al bloc Operació Stnbrook una foto de Paquita Gorroño amb la bandera republicana que molts dels viatgers stanbrookers li vàrem dedicar.
El meu amic Xavier li l’ha fet arribar a Rabat.
S’ha emocionat molt i ens dóna les gràcies. El Xavier m’ha contat hui que Paquita no havia dormit en tota la nit per l’emoció.
Diu que de seguida Paquita ha parlat amb Bernabé López (un arabista de referència) i que s’ha mostrat molt interessat amb l’Operació Stanbrook. Li he passat informació a Xavier per a Bernabé. No sé si tal vegada vulga contactar amb la Comissió Stanbrook …



dimecres, 3 de setembre de 2014

Repor de Pilar Bonet sobre el nostre homenatge a "La Nueve" a Sueca, publicat a la Veu del País Valencià

«I aqueix fet homenatjàvem aqueix diumenge, amb la pancarta de l'Operació Stanbrook- vaixell en el qual Amado Granell va eixir d'Alacant al març de 1939-, amb la bandera d'Algèria lliurada per l'Alcalde d'Orà en el nostre viatge al maig, simbolitzant al poble que els va acollir. Passatgers d'aquest últim viatge a Orà, amics, veïns de Sueca… quasi mig centenar de persones davant la tomba d'Amado Granell. I 9 clavells rojos amb cintes roges, grogues i estatges, 9 com 'La Nueve'».

Enllaç a La Veu del PV

http://www.laveupv.com/noticia/10792/homenatge-a-estimat-granell-en-el-cementeri-de-sueca 

divendres, 29 d’agost de 2014

Allocution finale (Manifestation du 24 Aout, París)


A través de l'amiga i companya Helia, ens arriba el parlament final de la manifestació republicana del passat diumenge a París. No ens arribà a temps per a poder-lo llegir al nostre acte de Sueca, però ací el publiquem.



" Merci de votre présence et soutien  
"Bonjour,

 L'Association 24 Aout 1944 tient à remercier tous les participants à la Marche du 24 Aout 2014 célébrant pour la première fois de cette manière l'entrée de la "Nueve" dans Paris il y a 70 ans.
 Plus d'un millier de personnes sont venues de France et d'Espagne en cet après midi du dimanche 24 Aout pour accompagner notre banderole de la Porte d'Italie à l'esplanade des Villes Compagnons de la libération.
 Nous tenons aussi à remercier celles et ceux qui nous ont accompagnés de leur cœur ne pouvant se déplacer.
 Nous remercions aussi, Georges BERTRANT-PUIG, qui nous a mis sur la trace du "Guadalajara", nous permettant ainsi de l'exposer lors de l'arrivée de la manifestation.
Notre défilé de la veille et son immense succès, le lendemain 25 août, ont probablement amenés François Hollande président de la France à honorer publiquement les Républicains espagnols engagés contre le nazisme et particulièrement ceux de la Nueve libérateurs de Paris. C’est une première de la part d’un Président de la République.
Parmi tous les remerciements, même à ceux qui ne sont cités dans ce mail, merci à Madame Hidalgo d'avoir prononcer ces mots "vous avez été abandonnés pendant 40 ans", (temps où Franco a régné en tyran sur des monceaux de cadavres).
En effet, ces mots permettent de sortir de la glorification unique de la période de la "Nueve" pendant la deuxième guerre mondiale et d'évoquer aussi que malgré leur participation à la libération de l'Europe, la République et ses défenseurs  ont été abandonnés.
 C'était l'objet des paroles finales qui devaient être prononcées par l'Association 24 Aout 1944 et qui n'ont pu l'être du fait de l'heure tardive de la fin de la cérémonie.
 Vous trouverez ces paroles finales en pièce jointe ainsi que quelques photos de cette marche.
 Vous pourrez aussi  voir d'autres photos et l'intégralité des discours sur notre site.

 Nous vous souhaitons à tous d'être bien rentrés et espérons vivement restés en contact pour de prochaines initiatives.
 
Association 24 Aout 1944.



dilluns, 25 d’agost de 2014

La Comissió Stanbrook organitza un petit homenatge a Amado Granell en solidaritat amb els actes de París.

Benvolgudes amigues i amics, companyes i companys expedicionaris, tal com déiem a l'anterior post, ahir al cementeri de Sueca vam retre el nostre minso homenatge a la Memòria Republicana, simbolitzada en la figura d'Amado Granell, "la Nueve" i l'alliberament de París. Ací teniu l'enllaç amb La Veu del País Valencià on hem publicat un repor de l'acte de Sueca.
Comissió d'expedicionaris de l'Operació Stanbrook a Sueca.

«Hem anat amb la nostra pancarta expedicionària, i com no, amb el tapís que ens regalà l'alcalde  d'Ora: l'ensenya algerina, hem dipositat nou clavells rojos en la  tomba d'Amado Granell en un senzill acte que hem clos amb les notes de l'Himne de Riego tocades amb un acordió —a França instrument nacional— i un petit parlament tot explicant que Amado Granell (Comandant finalment de l'Exèrcit francès, per la seua gesta) havia estat protagonista de l'alliberament de París, gràcies a què afortunadament va eixir d'Alacant amb l'Stanbrook, va trobar refugi a l'Orania Algeriana i des d'allí, es va enrolar amb la Divisió Leclerc com a oficial de la mateixa...»

Per llegir el repor sencer punxeu ací
http://www.laveupv.com/noticia/10688/la-comissio-stanbrook-homenatja-amando-granell-a-sueca

divendres, 22 d’agost de 2014

Homenatge a Amado Granell al cementeri de Sueca



HOMENAJE A AMADO GRANELL, HÉROE DE LA LIBERACIÓN DE PARÍS

DOMINGO 24 DE AGOSTO 2014
10.30- A las puertas del Cementerio de Sueca

Amado Granell, comandante del Ejército Republicano, salió del puerto de Alicante en el Stanbrook el 29 de marzo de 1939 rumbo a Orán. El 24 de agosto de 1944, encabezó la columna de “La Nueve”, de la 2ª División Leclerc que, integrada mayoritariamente por republicanos españoles, fue la primera unidad que entró en París llegando al Ayuntamiento a las 21.20, terminando así con la ocupación nazi. En el diario Libération apareció su foto bajo los titulares “Ils sont arrivés” (“Han llegado”)
Amado Granell és el primer per la dreta


Coincidint amb els actes organitzats a París, la "Comissió Stanbrook" fa una crida als nostres expedicionaris i simpatitzants per a rendir el nostre homenatge solidari amb els actes de París al Comandant Amado Granell, a la seua tomba al cementeri de Sueca el proper diumenge.

+ info  
http://www.24-aout-1944.org/

dilluns, 4 d’agost de 2014

Sobre la memòria del viaje


Benvolgudes amigues i amics expedicionaris de la Operació Stanbrook

Unes lletres per saludar-vos a totes i a tots, i així mateix dir-vos que la realitat quotidiana ens passa per damunt i condiciona els nostres quefers. Vull dir que anem endarrerits en la maquetació i confecció de la memòria del viatge. Ens han arribat moltes fotos i textos ja, però encara en falten molts, gairebé la meitat, aprofitarem les vacances per intentar posar-nos al dia tots plegats, aixina que trieu la vostra foto i el text per a la memòria tal com us déiem a la darrera comunicació i ens ho feu arribar.

Salut i República!

Estimadas amigas y amigos expedicionarios de la Operación Stanbrook

Unas letras para saludaros a todas y a todos, y asimismo comunicaros que la realidad cotidiana nos pasa por encima y condiciona nuestros quehaceres. Quiero decir que vamos retrasados ​​en la maquetación y confección de la memoria del viaje. Nos han llegado muchas fotos y textos ya, pero todavía faltan muchos, casi la mitad, aprovecharemos las vacaciones para intentar ponernos al día , y os animamos a que escojais la foto y el texto para la memoria tal como os decíamos a la última comunicación y nos lo enviais.

Salud y República!

Minaret de JDIQUIA (foto de Gonzalo Tena)

dijous, 3 de juliol de 2014

Més notícies de la "brigada artística" de l'Operació Stanbrook


Benvolgudes amigues i amics, com veieu, entre els nostres expedicionaris portàvem companyes i companys que van deixant la seua petjada pel món. Si al darrer post us déiem que Sonia ha presentat el seu documental Desde el silencio, exilio republicano en el norte de África, a Veracruz, ara ens arriben notícies de Panamà, del nostre Rómulo:

«Mañana salgo a Cahuita, Costa Rica, invitado al 2º Festival Internacional del Calypso, género musical angloantillano -precursor del reggae- que tuvo mucha popularidad en el Caribe anglófono desde mediados del siglo pasado, no sólo en las Antillas, sino en todo el arco costero de tierra firme, desde Panamá y hasta Belice. En ese género he compuesto un par de canciones, pero sobre todo creo que se me reconoce ahora el apoyo a la música afrocaribeña en mi carrera artística. Así que voy más o menos de "negro honorario", lo que es todo un privilegio, pues también hay racismo a la inversa en estas latitudes»

Romulo Castro

Finalment ens acaba d'arribar un vídeo del programa "The Beat" de Nile TV International (El Caire, Egipte) amb fragments dels concerts de Rafel Arnal i Krama, —que ja són i per sempre “Els músics de l'Stanbrook”— realitzats en el seu Tour around Egypt unes setmanes abans d'embarcar amb nosaltres cap a l'Orania.


La nostra companya d'expedició Sonia Subirats a Veracruz.

Sonia Subirats ha presentat el seu documental Desde el silencio, exilio republicano en el norte de África, a  Veracruz (Mèxic) dintre d'unes jornades organitzades pel IVEC,


«Las proyecciones comienzan con el documental Desde el silencio, exilio republicano en el norte de África, bajo la dirección de Sonia Subirats; narra uno de los acontecimientos más silenciados de la Guerra Civil española: El exilio republicano en Marruecos, Argelia y Túnez El éxodo máximo al norte de África fue en marzo de 1939, el cual se caracterizó con una inmigración popular, con sólo algunos líderes sindicales, pocos intelectuales o personalidades señeras de las artes y las ciencias.
Durante la proyección se hará un enlace vía internet con la Comisión de la Recuperación de la Memoria Histórica de Coruña, con la participación de Fernando Souto Suárez y Sonia Subirats, directora del documental, los comentarios estarán a cargo de Carmen Tagüeña».

diumenge, 29 de juny de 2014

Boukhatem Noureddine, Alcalde d'Orà al Concert de l'Operació Stanbrook

David Coronado ens fa arribar fotos dels actes a Orà, aquesta setmana posiblement ja podrem començar a compartir les fotos de totes i tots el viatgers.

L'alcalde d'Orà, Sr. Boukhatem Noureddine,  ens distingeix amb un recordatori de la nostra visita, a l'acte del Concert per la Memòria Republicana al Teatre Conservatoire d'Orà on feu un emotiu discurs, sobre la petjada de l'exili español a Orà i els llaços culturals entre els nostres pobles. (Foto de David Coronado)



El nostre vaixell, el Tassili II entrant a la badia d'Orà, els nostres expedicionaris llancen flors tricolors i al fons, a l'esquerra es veuen tres de les quatre torres que sobreïxen a l'horitzó... als peus de les qual està la zona ajardinada del passeig marítim on està instal·lat el nostre monòlit d'homenatge a la Memòria Republicana.(Foto de David Coronado)


divendres, 20 de juny de 2014

Panoràmica breu de l'Opèració Stanbrook

El nostre càmera, Vicent Sangermés , en ofereix una breu panoràmica d'aquest emotiu viatge, des de l'eixida al port d'Alacant al monòlit del passeig marítim d'Orà.

Arribada dels expedionaris de l'Operacíó Stanbrook al port d'Orà el passat dia 29 de maig.


Ací teniu el vídeo rodat per Vicent Sangermés quan el vaixell enfilava l'entrada al port d'Orà. La mateixa badia, el mateix port que vam vore ara fa 75 anys els refugiats de l'Stanbrook. 
Agrupats a la popa, els expedicionaris van llançant clavells rojos, grocs i morats, mentres Abel Garcia feia sonar l'Himne de Riego: l'Himne de la República, amb la seua viola de roda en sentit homenatge als nostres compatriotes.
Salut Honor i Llarga Vida a la Memòria Republicana.


dijous, 19 de juny de 2014

Dies de vergonya : Dias de vergüenza


Hoy és un dia triste, miles de componentes de las fuerzas de seguridad del estado han sido desplegados en Madrid con motivo de los actos de proclamación de Felipe VI (vestido de militar) como "nuevo" Rey de España, prohibiendo al mismo tiempo todas las posibles manifestaciones de signo republicano. Vergonzosamente, representantes de siglas històricas  aprueban y participan en ese triste espectáculo, ˝qui t'ha vist i qui t'he veu... mateta de fenoll˝ , donde por cierto, no habrà ninguna representación de mandatarios internacionales. 

Aquí teneis el enlace con la secuencia completa  de quien és quien, en el magnífico trabajo "Los encargados" de Jorge galindo y Santiago Sierra, rodado en Madrid en 2012.

dimarts, 17 de juny de 2014

Més sobre el concert acústic "Operació Stanbrook" a Godella

Ens continuen arribant  imatges, vídeos del concert acústic de Godella... Ara, l'Olivera, un tema mític de Krama que abraça tota la Mediterrànea, de nord a sud, d'est a oest; el Pam a pam de Rafel Arnal i "El tio José" de Rómulo Castro... les gravacions  en càmera estàtica  són de Vicent Sangermes, el nostre càmera, brigadista ben especial de la nostra expedició a L'Orania que té hores i hores gravades d'aquest viatge-homenatge a la Memória Republicana que us anirem mostrant... pam a pam, i mate a imatge.

l'Olivera (Krama) Pam a pam (Rafel Arnal i Krama)


El tio José (Rómulo Castro)

divendres, 13 de juny de 2014

dijous, 12 de juny de 2014

Final del Concert "Operació Stanbrook" a Godella: L'u d'Aielo


Ací teniu el vídeo grabat per  Vicent Sangermés: L'U d'Aielo
  Romulo Castro i Pep Gimeno "Botifarra" tanquen el concert de Godella amb un cant valencià que uneix Valencia i Panamà.  Gràcies Rómulo, gràcies Pep.

dimarts, 10 de juny de 2014

Nos escribe Rómulo castro, ya en Panamà.


Francesc, un viejo republicano valenciano -amigo de Rafa Arnal y todo un personaje- que se sumó a la Operación Stanbrook y estuvo en el concierto de Godella, me entregó el pasado sábado una notita manuscrita en la Fira Alternativa del Ríu Turia que quiero compartirles. Apenas ahora la he leído en serio y me emocionó mucho:




Sólo quiero la memoria


Mi abuelo se fue a la guerra y la guerra la perdió.

Mi abuelo tenía una casa, también la casa perdió.

Mi abuelo se fue del pueblo, el pueblo allí se quedó.

Al otro lado del mar, mi abuelo con su trabajo, otra casa construyó.

Yo no quiero aquella casa, ni que me pida perdón aquel que se la quitó.

Quienes ganaron la guerra también ganaron su infierno, no se lo quitaré yo.

Sólo quiero la memoria de quien la guerra perdió.


A Rómulo Castro
Agradecido por lo que nos ha enseñado


Francesc

Fira alternativa
Ríu Turia, Valencia,
7-6-14

La Comissió Stanbrook i els seus equips de treball.


D'esquerra a dreta, a la gatzoneta, Joan Sifre, Rafa Arnal, Pasqual Moreno, Joan Barres (Comissió de València), Natalia Mellado i Cesar (Comissió d'Orà); drets al darrera Vicent Soriano, Rosa Brines, Eugènia Arnal, Empar Joan (Comissió de València) Haoués Belmaloufi i Kamel Bereksi (Comissió d'Orà).
Pel que fa a l'equip central de València ens falta Laura Gassó que se'ns va despistar a la foto. Així mateix  JF Tortosa i la nostra Presidenta d'Honor, Helia González (Comissió d'Alacant)  que finalment no van poder vindre al viatge.

I pel que fa a la Comissió de Madrid ací tenim a Eloy Martin i Juan Gallego.
Tres vítols pel treball constant d'aquestes comissions de treball que en llur conjunt amb totes i tots vosaltres han fet possible L'Operació Stanbrook.

dilluns, 9 de juny de 2014

Recull de premsa Algerina


OPERACIÓ STANBROOK
 
Recull de notícies a la premsa d'Orà , articles i fotos a la web de Santé Sidi el Houari dels diversos actes realitzats per l'Operació Stanbrook.

http://www.elwatan.com/actualite/commemoration-a-oran-il-y-a-75-ans-l-arrivee-des-refugies-espagnols-31-05-2014-259290_109.php

https://www.facebook.com/SanteSidiElHouarisdh?fref=nf

http://www.liberte-algerie.com/actualite/un-pelerinage-de-devoir-memoriel-les-descendants-des-refugies-espagnols-en-visite-a-oran-222277

http://www.lexpressiondz.com/culture/195846-oran-commemore-l-evenement.html

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.488667981279833.1073741914.142659999213968&type=1

https://fr-fr.facebook.com/photo.php?fbid=486492914830673&set=a.198115990335035.67351.142659999213968&type=1&theater

https://fr-fr.facebook.com/photo.php?fbid=486492914830673&set=a.198115990335035.67351.142659999213968&type=1&theater

http://www.daily-news.eu/fr/culture/espagne/

L'ensenya algerina, que forma part ja del patrimoni de l'Operació Stanbrook

La impressionant bandera Algerina de tela de vellut, de seda brillant rivetejada de fils daurats, que ens va regalar —entre altres coses— l'Alcalde d'Orà a l'acte del Concert al Teatre Conservatoire d'Orà.


L'Eugènia, Joan Barres, Empar Joan i Rafa Arnal,  ens mostren la bandera que ens regalà el Sr. Boukhatem Nordine, Alcalde d'Orà

El feliç retorn de totes i tots... i el Concert de Godella.


Benvolgudes amigues i amics, brigadistes expedicionaris de l'Operació Stanbrook, el passat divendres, tal com teníem previst va tindre lloc al Teatre Capitolio de Godella el concert amb el que tanquem de moment la primera fase de l'Operació Stanbrook que, endemés ens aprofità per acomiadar a Rómulo Castro que avui ja està de camí cap el seu Panamà,—l'he deixat a l'aeroport de València a les 5 de la matinada— ben content i ben orgullós d'haver participat en aquest homenatge a la Memòria Republicana amb motiu del 75 aniversari del final de la Guerra d'Espanya. Ara queda l'ingent treball de recopilació, classificació i estudi de totes les imatges, comunicacions, seguiment de noves fonts d'investigació, configurar i editar la memòria del viatge, el documental del mateix... cosa que poc a poc anirem fent i així mateix comunicant-vos-ho.

Ara cal dir que tenim notícies del retorn a casa sans i estalvis, de tots els expedicionaris,  els que vam tornar amb vaixell, avió i fins i tot les companyes i companys que es van quedar uns dies més a Algèria.  Per eixa part l'Operació Stanbrook ha estat closa sense més incidències. Gràcies a totes i a tots per la vostra emotiva participació.

A la web de l'Ajuntament de Godella http://www.godella.es/ a qui verament agraïm la seua col·laboració, hi ha publicada una ressenya del concert molt ben sintetitzada a la que sols hi afegiria l'extraordinari i emotiu resultat del mateix que vam viure els presents. La música en viu té una altra dimensió, que sols es pot gaudir al directe i per això mateix és única i irrepetible. Cada concert té la seua vida pròpia i aquest reflexà una sensibilitat fora de mida per moltes raons. Gràcies, gràcies per tot.

(Rafa Arnal, Comissió Stanbrook)

Final del Concert "Operació Stanbrook" a Godella


Emotiu homenatge als republicans exiliats al nord d'Àfrica


«Molt poc s'ha escrit sobre els exiliats a Algèria però des que heu engegat l'Operació Stanbrook heu recuperat la memòria de milers de persones que, d'una altra manera, hagueren caigut en l'oblit», amb aquestes paraules va agrair l'alcalde de Godella, Josep Manel San Fèlix, la tasca desenvolupada pels organitzadors d'aquest projecte que va reviure el viatge del vaixell de càrrega anglès que el 29 de març de 1939 va evacuar, en condicions dramàtiques, els últims republicans espanyols que van aconseguir exiliar-se al port d'Orà. I amb un «salut i república», va donar pas a la presentació en primícia, de l'audiovisual electroacústic El vapor diluït, de Leopoldo Amic i la interpretació dels Dansaires de Dénia. 

Rafel Arnal, amb músics del grup Krama, va oferir el seu estil melismàtic d'arrels valencianes amb influències àrabs i inevitables referències gregues en la primera part de l'espectacle. El cantautor valencià va interpretar temes d'alguns dels seus discos en solitari com Túria, de Pam a Pam, i uns altres de la formació grega encapçalada per Spyros Kaniaris.
A continuació, va pujar a l'escenari Rómulo Castro, «mig panameny, mig mexicà, mig cubà i mig valencià», nét d'un valencià i d'una castellonenca republicans exiliats. Castro va actuar per primera vegada a València després d'haver sigut un membre actiu en l'«expedició a la memòria», tal com ell mateix va qualificar l'Operació Stanbrook. Ho va fer amb les seues composicions més personals i emotives com El tío José i La rosa de los vientos, popularitzada per Rubén Blades, entre altres. En la recta final, Rafel Arnal va tornar a pujar a l'escena per a compartir taules amb el mestre panameny i, finalment, la festa es va coronar amb la incorporació de Pep Gimeno Botifarra amb qui Rómulo Castro es va atrevir a compartir una versió de l'U d’Aielo.

Enllaç al vídeo

dijous, 5 de juny de 2014

Carta de Helia, nuestra Presidenta de Honor.


Carta que nos envió Helia y fue leída por Empar Juan en la inaguración del monolito de Oràn.


PARA LOS VIAJEROS DEL PROYECTO “OPERACIÓN STANBROOK”
Elche, 28 de mayo de 2014

En la noche del 28 de Marzo de l939 más de 3.200 personas salían desde el puerto de Alicante con el ansia y la esperanza de refugiarse en un lugar donde pudieran ser libres y salvar la vida.

El capitán del Stanbrook que nos acogió, Archibald Dickson, con su rostro amable había llenado mi corazón de esperanza al cogerme en sus brazos y besarme en la mejilla para depositarme en cubierta. Todos los pasajeros pusieron en él su confianza al salvarnos del peligro de la persecución en el mar de los aliados franquistas.

Este viaje que emprendéis en recuerdo, en homenaje, en admiración por todos (capitán, tripulación, viajeros… no debe ser para vosotros un viaje triste. Todos sabíamos que aquella huida iba a ser nuestra única esperanza.

No faltaron después los desengaños, la vida durísima, el cautiverio e incluso la muerte para muchos. LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL y la alianza de Petain con los nazis fueron nuestros mayores enemigos.

Pero ARGELIA, sus pueblos habitados por emigrantes económicos y los naturales del país, tan adaptados a la convivencia, fueron nuestro apoyo a pesar de la penuria. Mi familia y yo sobrevivimos gracias a muchas gentes sencillas que tenían siempre un consuelo, un apoyo, un corazón abierto para recibirnos.

Ahora, pisando suelo argelino tenedme presente a mí y a los 3.200 o más pasajeros que allí nos refugiamos.

En los primeros años salimos adelante juntos, mi familia y yo gracias a la compañía de Teatro de Antonio Pineda. MI CORAZÓN TODAVÍA AGRADECE ESA OPORTUNIDAD. LA ÚNICA QUE EVITÓ QUE MI PADRE ENTRARA EN EL CAMPO DE CONCENTRACION EN “RÉLIZANE”: quiero mostrar mi agradecimiento a todos los autores de comedia, dramas y sainetes que fueron la alegría de aquellas gentes agobiadas por la guerra contra Alemania y la ausencia de todos los hombres jóvenes de cada familia y que en cada representación eran para nosotros nuestro medio de vida. Por muy dura que fuera nuestra vida por los caminos de Argelia, a pie, en tartana, en los escasos autobuses abarrotados de personas, animales de corral y otros, nos fue posible conocer muy de cerca esas tierras y sus gentes, desde Orán a la frontera de Oujda (Marruecos). Ese país sólo puede ser un buen país, que además se fortalecía y disfrutaba con nuestro teatro.

Muchos entraron en la Legión Extranjera, otros en campos de concentración y algunos consiguieron trabajos para suplir a los que estaban en la guerra (en la IIª GUERRA MUNDIAL). Muchos de ellos venían con frecuencia a casa de mis padres cuando ya dejamos el teatro. La casa de mi familia siempre ha sido lugar de acogida de todos los exiliados que nos conocían.

Pisad vosotros el suelo por donde vayáis ahora CON VENERACIÓN Y CON AGRADECIMIENTO. VOSOTROS SOIS AHORA NUESTRO YO, EL DE TANTOS YA DESAPARECIDOS Y EL DE LOS POCOS QUE TODAVÍA QUEDAMOS CON VIDA. ARGELIA FUE EL PAÍS QUE ME HUBIERA GUSTADO TENER.

Vuestra Presidenta de Honor, HELIA GONZÁLEZ BELTRÁN