dijous, 7 de novembre de 2013

Presentació

Poc abans de la mitja nit del 28 al 29 de març de 1939, eixia del port d'Alacant amb destí a Orà, a l'Algèria francesa, i sota el comandament del capità Archibald Dickson, el Stanbrook, un vell vaixell de càrrega anglès dedicat majoritàriament al transport de carbó i que eixa nit va evacuar en dramàtiques condicions als darrers republicans espanyols que aconseguiren embarcar cap a l'exili.

Al port d'Alacant quedaren atrapats milers de republicans que foren empresonats immediatament pels feixistes que, incomplint una vegada més els seus acords i juraments, impediren acostar-se a quatre mercants, un britànic i tres francesos, per acabar l'evacuació...

«Se abre un largo y oscuro período en el que el caudillo de los vencedores va a seguir matando. No necesita que haya combates para hacerlo. Le basta con mantener en vigor el estado de guerra, con toda su parafernalia justiciera, hasta 1948. Las fuerzas fascistas ajusticiarán entre 1936 y 1943 a más de ciento cincuenta mil personas. Más de lo que las tropas de Franco han matado en el frente en tres años de guerra». (El arte de matar. Jorge M. Reverte)

Esta fou una claudicació més de França, Gran Bretanya i Estats Units que amb la seua política de no intervenció desarmaren a la República i la deixaren sola davant el totalitarisme nazi de Hitler i Mussolini, pensant que ells podrien lliurar-se dels seus atacs. La República corregué la mateixa sort que Aústria, Txecoslovàquia i Polònia fins que els tocà el torn a d'ells.

Justo Arcos Sánchez, de 30 anys obria la llista oficial d'embarcament amb el número 1, i el llistat el tancava Nemesio Rico Rico, de 42 anys, que era el “passatger” nº 2638 (Anales de la Història Contemporànea. Universidad de Múrcia. 1983, Juan Bautista Vilar).

Aquesta xifra de persones, que omplien de gom a gom el vaixell com queda immortalitzat a la foto d'arribada, i que l'escoraren perillosament a babord al llarg de tota la travessia, encara es ampliada a gairebé tres mil viatgers segons altres fonts.

En eixir el barco, encara hi hagué gent que es tirà a l'aigua —conta Hèlia González— «Nadan con rabia. Solo dos llegan a ganar el barco. Otros , muchos, impotentes, mezclan sus lágrimas con el agua helada.»

I encara més, l'aviació feixista bombardejarà gairebé a cegues la bocana del port per impedir la sortida però al Stanbrook sols arribà algun ruixat d'aigua, esguits d'aquelles explosions. Arribats al mar oberta el capità canvià el rumb inicial i despistà als avions franquistes... vint-i-dues hores després arribaven al port de Mers el-Kebir, un port militar a uns pocs kms d'Orà.

Helia Gonzalez, la passatgera nº 2277, tenia sis anys quan embarcà i al seu llibre “Desde la otra orilla.

Memorias del exilio” (Edit. Frutos del Tiempo. Elx), conta els moments de l'arribada:

«A las mujeres mayores, a las madres con sus hijos nos hicieron bajar a tierra. Nos quedamos sin papá. En mi cuerpo agotado, mis ojos únicamente seguian vivos para fijar-se en las gentes, en las cosas. Estaba tan cansada que pronto cedí a la separación.

Algo me hizo reaccionar. Era un aroma olvidado. Un olor reconfortante. Tuve que verlo para recordar. En improvisadas mesas hechas con largos tableros sobre trípode, abundantes rebanadas de pan recién horneado y leche con azucar dispuestas para sernos distribuidas. Hasta allí nos condujeron. El ánimo del triste cortejo se trocó en sorpresa, luego en incertidumbre, y, al ver que todos esos manjares nos estaban destinados, en explosión de alegria.»

Helia encara viu a Elx, amb la seua germana Alícia, una altra xiqueta de l'Stanbrook, i ambdues força il·lusionades en refer aquest Viatge-Homenatge a la Memòria Republicana amb motiu del 75 aniversari del final de la guerra i de la seua arribada a Algèria.

Volem conèixer a totes les persones que visqueren i encara poden contar este viatge. Volem conèixer Algèria, el país d'acollida i visitar els llocs on visqueren. Volem que els estudiosos ens donen més informació. Volem que es conega la història i que no quede només l'oblit o la versió dels vencedors, en este cas, la versió dels feixistes.

Hem creat un grup de treball per oferir-vos un viatge que reproduïsca i commemore l'Odissea dels passatgers del Stanbrook 75 anys després. També presentarem estudis d'investigació dels darrers dies de la República mitjançant la celebració de conferències, exposicions, documentals i l'edició d'un llibre amb tos els materials.

Volem celebrar com a actes centrals del projecte un “Concert Popular de la Memòria” a Orà amb músics de les dues ribes de la Mediterrània i finalment i d'acord amb les autoritats d'Algèria, instal·lar un monument on elles determinen per honorar la Memòria Republicana i la germanor de la població d'Algèria en aquells difícils anys.

Tot açò per a els mesos de març i abril de 2014.

Vosaltres podeu participar —i és molt important— amb la vostra preinscripció per al viatge (eixida el 28 de març i tronada el 2 d'abril en principi) que obrirem en unes setmanes i del qual vos donarem complida informació, per tal de tindre una idea sobre el vaixell a llogar entre 500 i 1200 persones.

Col·laborant econòmicament a la realització del monument i dels actes del projecte; participant en les conferències i exposicions que es faran en març i abril; enviant les vostres col·laboracions, records, vivències, fotos, documents, informació... tot allò que estiga al vostre abast sobre l'Stanbrook i els camps d'internament d'Algèria.

Ara mateix: si sou una associació, fundació , institució,... enviant un acord d'adhesió al projecte i particularment, enviant-nos les vostres dades i dient-nos en que vos agradaria col·laborar.

Comissió de treball “Operació Stanbrook:

Homenatge a la Memòria Republicana”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada